El menyspreu

Josep Borrell, el mateix que el 2015 es va lamentar amargament i públicament que la televisió pública catalana havia “vetat” la presentació del seu llibre Las cuentas y los cuentos de la independencia simplement per desprogramar una entrevista, opta per no convidar el president de la Generalitat al tercer fòrum regional de la Unió per la Mediterrània, dilluns a Barcelona. I ho argumenta amb total tranquil·litat. Reconeix Borrell el vet sense la més mínima vergonya i justifica l’injustificable per no donar a Quim Torra “un escenari apropiat perquè continuï vilipendiant el bon nom d’Espanya i perquè no distorsionés aquesta reunió i la convertís en quelcom diferent del que ha de ser”. La traducció al llenguatge dels mortals és: si dius una cosa que no m’agrada, o que no comparteixo; jo, ministre d’Afers Estrangers, et censuro. I el termòmetre de la democràcia a l’Estat espanyol que no para de baixar graus enmig del suposat desgel entre l’executiu estatal i el català.

Borrell veta el president de la Generalitat, la persona elegida pel Parlament de Catalunya, la primera autoritat del país. Ho fa per motius ideològics i queda retratat davant tothom en una mostra d’intolerància, prepotència i menyspreu institucional. És un menyspreu a una majoria de catalans que Borrell no vol ni sentir ni escoltar. Però que, per desgràcia del ministre, hi són i hi seran.