Pastorets de Broadway

Una mica més i me la perdo. Vaig anar diumenge a l’última representació, de les més de vint que se n’han fet, del musical Els Miserables, a la Sala Cabanyes de Mataró. Sabia que superaria la pel·lícula trista i fosca que se’n va fer i el muntatge que una companyia professional de Madrid va dur a Barcelona fa uns anys i que va ser un desastre perquè semblava que entre l’escenari i els espectadors hi hagués un mur de vidre glaçat. Els “aficionats” de la Sala Cabanyes havien representat fa unes temporades un altre musical, Mamma mia! que ja s’havia elevat per sobre de la pel·lícula interpretada per Meryl Streep. Els Miserables confirma la tendència. Ara semblarà que parlo endut pel patriotisme local. Em sap greu que la de diumenge fos l’última funció i no puguin anar a comprovar la veracitat del meu entusiasme. Molt ben dirigida per Joan Peran, molt ben cantada del primer a l’últim, música en directe –només els músics cobren–, decorats fabulosos, i un equip tècnic de primer nivell que ho fa funcionar tot. Èpica a tot gas.

La Sala Cabanyes de Mataró és cèlebre pels Pastorets que s’hi representen cada any des d’en fa cent. Abans, per omplir el buit entre un Nadal i un altre, oferia comedietes familiars: L’amor venia en taxi, Jo seré el seu gendre, aquelles coses del repertori accessible als aficionats. Ara han vist el potencial dels Pastorets. Què són els Pastorets si no un musical? Més encara: no són uns Pastorets els musicals de Broadway? L’arquitecte mig valencià mig català Rafael Guastavino va dur i va patentar als Estats Units la volta catalana. Amb aquest sistema propi de les masies i les cases del nostre país va cobrir l’Estació Central de Nova York i altres edificis d’aquella ciutat. El famós Halloween que ara s’acosta és una festa d’origen europeu que els americans han potenciat i han acabat exportant al lloc d’origen. Moltes coses a Amèrica venen d’Europa i tornen a Europa. I els Pastorets? No es poden trobar en l’arrel del Mamma Mia!, Els Miserables o el mateix Jesucrist Superestar? Qui diu els Pastorets diu la Passió. Qui diu els Pastorets i la Passió diu qualsevol comèdia o drama, sacre o no, que els països d’aquí han dut allà perquè siguin manipulats i de nou facturats cap aquí. Londres, amb un altre Broadway, fa d’intermediari. Guastavino va cobrir amb volta catalana el teatre La Massa de Vilassar de Dalt. S’hi representen els Pastorets. Els autors d’Els Miserables no podien pensar que els crits de “llibertat” que van posar a la partitura els espectadors de Mataró els trobarien adequats a la situació política catalana.

De vegades pateixo pels Pastorets. La seva artesania pot tenir continuïtat entre les noves tecnologies i Els Miserables? Sí, si s’hi adapten. La lluita entre el bé i el mal no para.