Unitat

Vaig assistir a la concentració davant de l’ajuntament per reclamar la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez el dia que feia un any just que havien entrat a la presó. La dona de Cuixart, Txell Bonet, diu que no li agrada que en diguem els Jordis perquè sembla que parlem dels germans Dalton. Hi estic d’acord: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, cada un individualitzat però a la vegada l’un i l’altre units en la mateixa lluita i en la mateixa lamentable situació carcerària. La concentració va anar més enllà, és clar: hi ha més gent a la presó, n’hi ha a l’exili, n’hi ha molta d’encausada i tenim pendent la consecució de la independència. Els organitzadors hi havien convidat els pares de Jordi Sànchez, menuts com ell. La seva jove assistia a la mateixa hora a una altra manifestació. Són, amb els fills i nets, les altres víctimes de la injustícia que hauria de fer caure la cara de vergonya a l’Estat sencer, si considerem que el sistema judicial és part fonamental d’un estat. Ja s’ho trobarà, tard o d’hora. Si “nosaltres” hem comès errors, “ells” els multipliquen fins i tot quan sembla que l’encerten. Pablo Iglesias, ara soci del president Pedro Sánchez, ha anunciat que visitarà Oriol Junqueras a la presó per convèncer-lo de les bondats dels comptes de l’Estat i sol·licitar-li la votació a favor. Aquestes coses, que en aquest cas implica que Iglesias és un intermediari interlocutor de Pedro Sánchez, si es fan no es diuen. O potser les diuen per incidir en la divisió dels partits independentistes. No consta que hi hagi una visita equivalent a Waterloo.

Els concentrats van fer crides a la “unitat” de les forces independentistes. Em vaig acostar a un amic de qui conec el peu polític que calça: “Per què aplaudeixes, si en acabat et dedicaràs a criticar la facció independentista que consideres contrària?” No m’ho va negar. Com que la “unitat” no sembla possible, ni ara ni en temps pretèrits ni en el futur, potser que deixéssim d’encaparrar-nos-hi i que ens dediquem a treure profit de la desunió, si l’objectiu final és el mateix. Els “unionistes” tampoc estan units, a pesar de la marca, i bé que fan via. La innocència de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és tan evident que podria ser que la sentència els fos absolutòria. La “magnanimitat” serviria als jutges i a l’Estat per fer més justificable la duresa contra els altres presos “més polítics”. Se les pensen totes. O soc jo que en aquest any m’he embrutit de pensament per causa seva.

Saludo un senyor que conec. És un dels fundadors de les escoles Bressola de la Catalunya del Nord. Ara viu a la meva ciutat. Li dic: vostè serà per a mi sempre aquell que em va donar la papereta de votació al col·legi electoral, el primer d’octubre. S’hi podia votar sí, no o en blanc.