Cos únic de docents

Aquesta setmana s’ha presentat el document de Millora de la formació inicial per a la docència elaborat per la comissió tècnica de seguiment del MIF (Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres). Aquest document recull de forma sintètica vuit accions estratègiques, així com un seguit de línies d’acció prioritàries que pretenen concretar el model que el mateix programa MIF proposa. El document té el mèrit d’aterrar en la concreció tot fent abstracció, a voltes, de l’estretor de l’actual legislació. I així avança propostes que, per a la seva implementació, caldria modificar aquest marc legal. Entre elles la que, en general, ha generat més atenció de la premsa i els mitjans de comunicació i que fa referència a la possible creació d’un cos únic de docents. Tot i que no és una proposta nova en la nostra història recent, sí que la seva implementació és percebuda com un canvi substancial en l’imaginari social i professional de la tasca docent.

El cos únic comportaria una mateixa consideració professional i salarial perquè, a la pràctica, consideraria igual de rellevant la docència fos quina fos l’etapa educativa i l’edat dels alumnes. I, des del punt de vista pedagògic, flexibilitzar les possibles passarel·les dels professionals entre les diferents etapes educatives, suposaria guanyar experiència a l’experimentar les diverses etapes i edats dels alumnes obtenint, així, una visió de conjunt de la seva evolució. Això sí, s’hauria de garantir el domini de la matèria i de la seva didàctica al nivell d’exigència que requereix el currículum en cadascuna de les etapes educatives.

Per això, el cos únic no hauria de significar que tothom hi arribés des de la mateixa formació de base, sinó que, tal com proposa el document, s’adquirís l’especialització d’etapa en postgraus concrets que servissin per a garantir el nivell de domini requerit des de l’àmbit disciplinari, de la seva didàctica i dels coneixements psico-sòcio-pedagògics de cada etapa de l’alumnat. Aquesta pluralitat formativa afegiria un important valor afegit a l’hora de constituir equips docents plurals i interdisciplinaris i on no tothom hauria de fer les mateixes funcions, sinó que aquestes vindrien definides pel perfil formatiu i per les aptituds específiques que cada docent mostrés envers les diferents tasques professionals (docència disciplinària i interdisciplinària, tutoria i orientació, acompanyament personal o grupal, lideratge, etc.). En qualsevol cas, siguin benvingudes les propostes que generen debats i que, més enllà de les confrontacions corporativistes, s’obrin a tota la societat, donat que l’educació dels nostres infants i joves pertany i responsabilitza al conjunt de la ciutadania.