Com s’embolica la troca

A finals dels anys quaranta, resident a Barcelona, portava l’administració d’una important empresa d’espectacles. Els estius, algunes companyies importants feien bolos de cap de setmana per les ciutats catalanes. Viatjava amb els artistes, controlava les recaptacions, retirava el pactat, pagava els artistes i feia d’apuntador. Ho havia fet amb aficionats. Els professionals deien que ho feia molt bé. Aquells anys, el grup de teatre català que representava era el millor: Enric Borràs, Joan Clapera, M. Lluïsa Mir, Pepeta Fornés i altres. A petició representàvem l’obra còmica titulada Com s’embolica la troca. És un farcell d’embolics que creixen a mesura que els actors van parlant.

He passat una setmana i escaig lluny de Girona, i en arribar i repassar els diaris, de sobte he tingut un ensurt: “Llamp del cel! Però si això és la trama de Com s’embolica la troca! Canviant el nom dels actors pels dels polítics punters surt clavat. N’he fet una recopilació d’intencions.

Sánchez: si no afluixen les pressions, convocarà eleccions generals anticipades; que Escòcia i el Quebec podrien servir de referència per a les accions i negociacions a prendre; admet la possibilitat d’abordar les accions amb una transversal amb solucions a mida...; en amenaçar amb eleccions al desembre, li treu la veu sols de pensar que no serà elegit; JxCat i ERC han salvat la presidència a Sánchez. Alguns partits han perdut el nord.

Puigdemont: no renuncia a la unilateralitat sense pacte. És legítima i legal, diu segur l’home; l’activació abans del 15 d’octubre del procés constituent irreversible de l’enyorada República; crear el fòrum constituent sense esperar més i emplenar-lo a sobreeixir de noves vivències; al Quebec ningú va anar a la presó per haver fet dos referèndums. No entenen què passa; la feina que broda en Puigdemont és un regal de la complicada relació europea; a les receptes catalanes hi ha part de la futura Europa, que ho veu amb simpatia que copiem.

Torra: objectius a quatre anys vista: recuperar les lleis socials, amb el vet de Sánchez o sense; convé posar les bases d’una constitució catalana actual, iniciant-ne la justa i clara redacció; tenim dret a debatre les qüestions polítiques i socials en un fòrum; bastim-lo, doncs, i usem-lo; ha dit que vol restituir Puigdemont al govern de Catalunya! Com?, pregunten molts catalans; assegura que deixarà caure Sánchez si al novembre encara no ha fet oferta de referèndum.

Govern d’Espanya: no accepta ultimàtums, i aposta per aprofundir en l’autogovern (És nova!); el Tribunal de Comptes cita a nou judici Mas, Ortega, Rigau i Homs. Els reclamen 5,2 milions.

Xevi Xirgo: “Com anys després figures venerables passen pel jutjat de manera poc venerable.”

Lletrats del Parlament: no es poden computar els vots delegats dels membres empresonats.

Parlament: els grups que donen majoria al govern al Parlament parteixen peres; “trencadissa”; advoca per l’abolició de la monarquia; La Moncloa anuncia mesures; “és inadmissible”, criden!

El Punt Avui: “Avui fa l’any!”, feia el dia 16 el diari. El fa del vergonyós empresonament de persones que sols cerquen treballar i viure en pau a la seva terra. Quan cauran les benes dels ulls?

S’ha acabat l’espai, no pas el tema. Vertaderament, si hom llegeix i recorda, se li embolica la troca. Al teatre l’embolic feia riure tothom. A Catalunya, en canvi, fa plorar.