A la tres
La visita
Més enllà dels acords a què ahir poguessin arribar (i no crec que ahir fos dia d’arribar a acords), i més enllà de la teatralització que en van arribar a fer totes les parts, el cert és que ahir el líder de Podem, Pablo Iglesias, va visitar Oriol Junqueras a la presó. Junqueras i els Jordis; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’ara diputat de JxCat Jordi Sànchez. La visita, si hem de fer cas de les tertúlies d’aquests darrers dies, sembla que era molt transcendent perquè ens trobem en plena negociació pels pressupostos de l’Estat. Què volen que els digui. A mi, en canvi, això em preocupa poc, i el que em va semblar transcendent és justament la visita, simplement la visita; que Iglesias visités amb total normalitat els presos, que s’interessés per la seva situació i, és clar, que parlessin de l’actualitat. Iglesias ja havia visitat Cuixart a Soto del Real i ara ha visitat Junqueras i Sànchez. Normalitat. Però han vist vostès el sarau que s’ha muntat? Els socialistes Susana Díaz, Emiliano García-Page i Josep Borrell (bé, de fet d’aquest darrer no m’estranya) criticant la trobada, Albert Rivera dient que és “una humiliació”, José Manuel Villegas parlant d’“el súmmum de l’esperpent” i el PP estirant-se els cabells. Saben què em passa? Que en conec uns quants, de diputats unionistes que en la intimitat confessen que en el fons els estaria bé visitar els presos. I que no s’atreveixen a anar-hi pel què diran, per com s’interpretaria políticament i quines conseqüències els comportaria amb els seus. Si els líders polítics de dues formacions independentistes són a la presó, visitar-los (i fins i tot negociar-hi) no hauria de ser cap pecat. I Espanya faria bé d’entendre-ho. Cs, PP, PSC i PSOE es passen el dia dient que els líders independentistes que són a la presó i a l’exili continuen manant en les seves formacions, però llavors no volen ni acostar-s’hi, ni per interessar-se per com estan excompanys seus d’hemicicle. Pel què diran. Doble càstig, vaja. Del que puguin acordar Iglesias i Junqueras sobre els pressupostos probablement n’estic tan recelós jo com vostè, però al líder de Podem (malgrat la utilització que en fa) li hauríem d’agrair la normalitat de la visita.