Del successor a l’escuder

Fa pocs dies, es va presentar a Madrid el darrer llibre de José María Aznar, El futuro es hoy. L’autor estava acompanyat del seu hereu polític, Pablo Casado. L’expresident i el president del Partit Popular, el professor i l’alumne, van mostrar innombrables símptomes de complicitat. El primer va remarcar: “Pablo y yo hemos dado más de 20 vueltas al mundo juntos”, en referència a l’etapa en què Pablo era el seu cap de gabinet; i fins i tot va mostrar algun deix d’humanitat (o de fals afalac, tant se val) quan va confessar: “Te pone nervioso que tu jefe político presente tu libro.” La bona sintonia entre professor i alumne també es va manifestar quan es van dedicar a fer pronòstics electorals. Aznar va preguntar: “Pablo ¿cuándo vamos a ganar las elecciones?” I Casado va respondre: “Cuanto antes, estoy en ello.” Tot plegat molt entranyable.

Es fa difícil contenir l’emoció enmig de tantes mostres d’afecte; i imagino que la gent que va omplir la sala de la Fundació Rafael del Pino devia retenir les llàgrimes un munt de vegades. La frase més repetida de la presentació va ser “estoy muy de acuerdo contingo”, no sabem si en boca de l’antic cap o del nou, de l’expresident o del seu cap de gabinet, d’Aznar o de Casado, d’Isabel o de Fernando. Però el bon ambient es va tallar de cop quan va aparèixer en escena el cas català. Abans, tot el que no era PP era ETA; ara, l’enemic són uns altres. Quan Aznar es va posar a bramar contra el “cop d’estat del separatisme català” i va alertar sobre “qualsevol operació de diàleg amb els colpistes”, el segon va assentir amb el cap; i, el primer, com ens podem imaginar, no podia dissimular la seva satisfacció. L’única referència a Rajoy va ser quan Casado li va atribuir “el segon miracle econòmic”; una forma implícita de lloar el primer “miracle”, que, com ens podem imaginar, va ser obra de l’estimat professor. Fa alguns anys, Aznar va designar Rajoy com a successor; però ha trobat en Casado el seu més fidel escuder.