A la tres
Repensar la immersió
Fem broma sovint de nosaltres mateixos, els catalans. Som dels pocs pobles que commemorem una derrota, la del 1714. I la pèrdua de llibertats. Per sort, en la nostra història recentíssima, quedarà més gravat l’1-O, en què vam desafiar i guanyar l’Estat, que el 27-O de demà passat, en què es va proclamar la República però no es va fer efectiva. Una altra característica nostra, a banda de voler decidir votant com ens organitzem, és encetar debats i repensar allò que funciona, sense gaires mitjans per poder acabar aplicant el que es conclogui. Quan no hem ni acabat el debat educatiu sobre el sistema d’aprenentatge, que té molts centres en plena transformació dels estudis memorístics als de projecte, o eliminant assignatures compartimentades per aules obertes, o mirar com s’estén a tots els centres... ara encetarem el del model lingüístic al sistema educatiu.
La immersió implantada fa 30 anys ha funcionat per salvar el català, estendre’n l’ús i fer-lo part de l’ascensor social. La revisió que se’ns planteja des del govern, envers el plurilingüime, serà qüestionada pels defensors de l’existència d’una llengua única i oficial, com el col·lectiu Koiné. I tenen raó científica. Però també els qui defensen que cal actualitzar allò que es va projectar el 1978. S’imaginen ser atesos al metge com es va pensar al 1978? O tenir les mateixes prestacions socials que el 1978? O les infraestructures de llavors?
Adaptar-se a la societat multilingüe i a l’allau comunicativa sempre serà millor que només perllongar un model, malgrat que hagi estat reeixit. Valorar i lloar la mal anomenada immersió lingüística no vol dir que hagin de renunciar a repensar-la. Alguns lingüistes lamentaran que s’acontenti els qui qüestionen que el català sigui llengua vehicular en exclusiva, però Catalunya és cada cop més diversa i les opcions úniques esdevenen complicades. La política n’és un exemple. També aquí, encetarem el debat polític amb tots els partits sobre el futur del país, sense haver tancat el de la velocitat amb què mirar d’assolir la República.