Grans i petites notícies

Les que solem anomenar “petites notícies”, pràcticament invisibles en els grans diaris –i no parlem de les teles–, normalment resulten importants per a la gent que viu la vida quotidiana dins els marges de la normalitat diària. Solen, les dites notícies, aparèixer en els diaris locals, gairebé mai en els grans diaris i solen parlar de fets que segons com es mirin poden semblar anodins, però que estan carregats de significat i d’utilitat per a moltes persones que actuen sobre la vida dels més propers i la seva vida quotidiana. És notícia, per exemple, el que fa un voluntari de Creu Roja? És notícia ajudar una veïna en la seva compra diària? Ocupar-se una estona de la quitxalla de la veïna? Res de tot això pot semblar important, però ho és, ja que facilita la vida als que ens envolten, als nostres més propers.

Explico això perquè una d’aquestes notícies tan puntuals que no semblen merèixer cap atenció és que se celebra deu anys de l’existència a Mataró d’un fet interessant: un grup de dones agosarades varen decidir ser elles, sota el nom de Dones Reporteres, les que explicarien com veien les coses a la seva ciutat. I d’això fa deu anys. En un petit teatre, en una cafeteria, en un bar, en diversos llocs s’han anat trobant, han preguntat a persones informades, s’han atrevit no solament a explicar sinó a preguntar obertament a persones enteses en diverses qüestions relacionades amb el que els interessava. Doble o triple mèrit parlar de qüestions normalment silenciades, considerades trivials o invisibles. I el més interessant és que ho han fet persones que potser mai haurien gosat preguntar obertament. Persones que han après a assumir el repte de formular en veu alta preguntes que normalment no haurien gosat fer-se. Un autèntic repte. I potser el més important: ho han fet amb veu i ulls de dona. Tenim alguna famosa experiència, premiada amb un Nobel, del que pot descobrir una mirada diferent. Pensem en el que ens escriu Svetlana Aleksiévitx a La guerra no té cara de dona: una visió des d’un altre lloc, vist amb altres paràmetres. Sense grans titulars ens explica la vida quotidiana de dones joves que fan la guerra. Una mirada allunyada dels grans titulars que omplen no solament els llibres d’història sinó els diaris i les seves grans lletres a les primeres planes. Mentre el teixit, l’entramat, de fets i accions i persones que resulten ser el suport de la vida diària continua en silenci, com si no existís, ara sabem que hi ha una altra manera de llegir la realitat silenciada . I aquesta manera requereix paraules, noms que gosin dir-les.

això És el que les dones Reporteres de Mataró han anat fent. Celebrem els seus deu anys d’existència esperant que cada cop hi hagi més veus que donin paraules que trenquin el llarg silenci públic de la vida de les dones. I que ho facin amb una veu cada cop més forta i potent.