De Manresa a Nou Barris

“Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta”, i etc., etc., però a veure si ens hi acostem d’una refotuda vegada, no? Això va ser dissabte, a Manresa, a la presentació de la Crida. El pavelló del Congost i la carpa complementària, plens com un ou. Cues llarguíssimes sota la pluja per accedir a les instal·lacions. Ni una queixa, cap empenta, cap baladreig. A dins, l’independentisme més cívic canta les cançons habituals i exigeix (o només suplica?) unitat, unitat, unitat. Cançons, cartells i intervencions en català, fins i tot la salutació del gironí Ramon Cotarelo, que ha après la llengua en un temps rècord. Observes el capteniment del públic i no pots deixar de pensar: quin país, quin paisatge, quin paisanatge! (senyors hereus d’Unamuno, per a reclamacions tenen les cartes al director). Qui podria fer escarafalls a una república que tingués una ciutadania com aquesta? Sentimentalment mediterrània, disciplinadament nòrdica. “Yo soy culéeeeee! Me gusta el Barça por su calidaaaaad...!” Això és l’endemà a Nou Barris. Partit Barça-Madrid en un bar de Verdum, amb un nom català que a dins ningú no sap què vol dir. Ple com un ou, també. Beuarres amb la samarreta blaugrana que canten i canten (o més ben dit: vociferen). A les parets, molts cartells. N’hi ha un que diu: “En esta casa decimos ’por favor’, ’gracias’, ’lo siento’”. Pinta bé, però de mica en mica el paisanatge es descorda. Engeguen uns crits que esparveren i uns cops de palmell compassats sobre la taula que ho fan trontollar tot. “Cuando yo era pequeñitoooo / me cagaba en un barriiiiil / y ahora que soy mayorcitoooo / me cago en el Real Madridíííí.” Retransmissió en castellà. I també el cartell que per un euro pots comprar un número de la rifa postpartit. I els menús de la paret. I els acudits. I les peticions de més i més “botellines”. Aquí el Barça és el Barsa, i Florentino, “un chulo que se ha cargao la selección española”. Castor, de quin Castor els parles? És quan recordes que tots els pobles de les comarques gironines caben en aquest barri, i que tots els d’Osona caben en el barri del costat. O sigui, que de nou barris, ens en queden set per omplir, àrea metropolitana a part... I consultes el processador de text per saber quants caràcters et queden per acabar l’article, i per sort ja no te’n queden. I et disculpes davant del lector per no poder treure conclusions...