Fer república

Ahir, finalment, després d’un ajornament rere l’altre (un dia per la detenció de Puigdemont, un altre dia per les desavinences entre JxCat i ERC) es va posar en marxa el Consell per la República. Es tracta d’una entitat privada, amb finançament privat, però que es va presentar al Palau de la Generalitat i amb el president Quim Torra i el vicepresident Aragonès al capdavant. Tota una declaració d’intencions sobre els lligams que hi ha d’haver entre una institució i l’altra. A mi em fa l’efecte que, lluny del que deia ahir Carlos Carrizosa (que parlava dels “chiringuitos per col·locar els vividors del procés”), la posada en marxa d’aquest Consell no serà menor. No serà, com alguns voldrien, un brindis al sol. Sospito que a partir d’ara, si fa la feina que ens diuen que farà, generarà molts nervis entre aquells que voldrien donar el procés per acabat, sigui a còpia de cent cinquanta-cincs, de terceres vies, de ponts aeris o d’enquestes que ja no només són cuinades sinó reescalfades. Perquè aquest “chiringuito”, senyor Carrizosa, tindrà les mans lliures, actuarà sota la jurisdicció belga (que és aquell país on els jutges no van veure ni rebel·lió ni sedició en l’1-O) i serà (o hauria de ser) el que doni sentit a la declaració d’independència del 27-O de fa un any. Em fa l’efecte, senyor Carrizosa, que aquest Consell per la República farà moltes coses que a vostè el faran posar molt nerviós. Perquè Bèlgica no és Espanya. No és el Consell de la República (com s’havia dit inicialment) sinó, ves quin remei, el Consell per la República. Perquè encara no pot ser de sinó per. Però hi farà camí. S’imaginen vostès que –com va demanar ahir Puigdemont– dos milions de catalans (o dos-cents mil, si ho volen així) s’apuntessin a un registre ciutadà de tots aquells que volen la república? S’imaginen les coses que es poden arribar a fer des d’una entitat privada, sota jurisdicció belga, amb totes les de la llei i amb les mans lliures i, a més, amb complicitat del govern català? I s’imaginen el que poden arribar a fer si a banda de la complicitat del govern (que en algun moment estarà lligat de peus i mans) hi ha sobretot la complicitat dels ciutadans? Nervis, senyor Carrizosa. I des d’un “chiringuito”.