El Cor Margall

La diada de Tots Sants a Girona és l’ocasió per trobar i donar nova vida a objectes de segona –o tercera– mà. Sota la mirada atenta del campanar de Sant Feliu s’escampen desenes d’antiquaris que ofereixen petites rampoines a bon preu. Els objectes més insospitats, vinguts alguns de la Catalunya del Nord, reposen sobre l’empedrat, tot esperant que algú els rescati. També hi ha llibres i fulls antics. Remenant entre aquests darrers, hi trobàrem aquest dijous una Memòria de la Choral del Grup de la temporada 1951/1952. Han passat seixanta-sis anys! L’opuscle descriu els concerts i activitats portades a terme en aquell període. A la darrera pàgina hi ha una relació dels components de la massa polifònica [sic]. Portava la direcció el recordat mestre Josep Viader, i tots els cantaires eren del gènere masculí. Hi trobem noms emblemàtics de l’època: Emili Girbal, Ferran Prunell, Salvador Bartra, Eliseu Collgrós, Josep M. Grabulosa, Ernest Donato, Josep M. Figueres i tants d’altres. Un total de quaranta-cinc homes de bona fe... que el temps ja s’endugué.

Però la labor era encertada malgrat les mancances d’aquells anys. Altres grups de l’època, com ara Cants de Pàtria, la Coral de la Secció Femenina (aquesta tota de noies, és clar), germinaren en moviments d’agrupació i d’estimació pel cant coral. Van sorgir llavors la Polifònica de Girona, la Coral Saba Nova i altres formacions que donaren continuïtat a les cançons corals i les escamparen arreu en els Europa Cantat i certàmens a l’Estat i a fora.

Més endavant, Àngels Alabert fundà i dirigí el Cor Margall durant trenta anys, amb estil propi i una constància impressionant, en haver de compaginar aquesta tasca amb activitats docents. És la mare de Gemma Coma Albert, que avui està considerada una “diva” de primera fila i ofereix concerts i òpera pels principals coliseus del món. Posteriorment, fa nou anys, va agafar el relleu del cor, Sara Pujolràs. El mateix dijous dels antiquaris oferiren un concert a la sala gran de l’Auditori de Girona, plena de gom a gom. Un repertori imaginatiu i entranyable –Bella Ciao, La balanguera, Imagine, L’estaca, Al vent...– i una presentació molt pensada es posaren a la butxaca tot un auditori entregat, que no va estalviar emoció i aplaudiments. Aquesta continuïtat és una baula imprescindible per a la fraternitat a Girona. Enmig de tanta indigència cultural, l’esforç dels cantaires, amb assajos continuats en hores robades a la son; el bon temperament dels directors i directores, i el seguiment del públic constitueixen una esperança de bona harmonia ciutadana. Ara és l’hora, però, d’incorporar-hi veus més joves perquè no quedi només en un exercici de nostàlgia. No és feina fàcil, però imprescindible per al futur coral.