Justícia cega de venjança

Com que som bona gent i no pensem malament –també d’aquí plora la criatura–, manteníem l’esperança que els administradors de la justícia haurien estat ahir benèvols amb els presos polítics catalans. Han estat durs com ens han habituat des que va començar el procés judicial, i encara han imputat un delicte estratosfèric al major dels mossos Trapero, un heroi per a nosaltres, un traïdor per a ells. Les conclusions es van fer públiques en dia de Difunts. Un pont festiu. En un altre pont litúrgicament luctuós, el de Setmana Santa, Adolfo Suárez havia satisfet l’afició democràtica amb la legalització del Partit Comunista. Ara els ponts es fan servir per complaure l’extrema dreta, profusament representada en aquests cas, amb toga o sense. En el primer pont, Franco era gairebé de cos present. En aquest, encara no saben on enterrar-lo. Acabaran portant-lo dels afores al centre de Madrid. La metàfora se la fan ells.

Com que som bona gent i crèduls, confiàvem que el PSOE, que ara governa en substitució del PP, hauria fet un gest per lubrificar la duresa del material de què estan fets els magistrats. Posem que el gest hagi estat fet. Els magistrats, acusats de nul·la independència respecte a l’executiu quan el PP manava, ara els ha vingut de gust demostrar-la. La justícia, la Justícia, és cega de l’ull esquerre, no del dret. Fiscals, jutges i aquesta cosa que acaba de fer la seva aparició i que en diuen advocacia de l’Estat han estat insensibles al fet que mitja dotzena de països europeus no hagin observat delicte on ells en veuen, que una pila de juristes espanyols en absolut independentistes els hagin dit que anaven errats, i que Puigdemont, el cap de caps, pugui per aquest motiu moure’s lliurement pel món menys per Espanya. Vint-i-cinc anys de presó demanen a Oriol Junqueras, subaltern aquells dies de Puigdemont. Rebel·lió, diuen. Quants n’hi demanarien si s’hagués actuat amb les pistoles que la rebel·lió exigeix? Quants a Puigdemont, que se’ls ha rifat a la cara?

Com que som com som, ens havíem pensat, o jo ho havia dit, que tenien empresonats Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, els més pacífics entre els pacífics, per poder-los deixar anar, vull dir, com passa en tot judici massiu, per poder exercir la magnanimitat. Els han elevat la petició de penes. Els fan pagar les manifestacions de tots els Onze de Setembre, això és tan clar com clara és la set de venjança.

¿Patriotes, els fiscals i jutges, si porten Espanya a la ruïna per la desafecció ja insalvable de més de mig Catalunya, i pujant? Falta el judici. Esperem que la justícia espanyola quedi en evidència davant el món i que, escrutada pels observadors internacionals, sigui benigna. Som tan bona gent...