A la tres
La cursa
Fa una mica de riure (per no dir una altra cosa) aquesta cursa en què han entrat tots plegats. Perquè no em negaran que té un punt de ridiculesa l’acte aquest que el cap de setmana va fer Albert Rivera a Altsasu. Una provocació en tota regla. Quina necessitat té, Rivera, d’anar-se’n a Altsasu a pregonar el seu espanyolisme i a lloar la Guàrdia Civil? Ahir vaig sentir que fins i tot algun sindicat policial retreia al líder de Ciutadans aquest ús de la institució, de la Guàrdia Civil. I a Altsasu ni en parlem. Utzi Altsasu bakean, (Deixeu en pau Altsasu) deien a Rivera en arribar. Una provocació, ja ho he dit, del tot innecessària. Però ai, senyors meus, en aquesta cursa per veure qui és més espanyol (llegeixi’s qui és més antiindependentista) ara tot s’hi val. El líder del PP, Pablo Casado, que és el líder d’aquest partit que fins ahir tenia gent al comitè executiu nacional que ara sabem que feia encàrrecs estranys a José Manuel Villarejo (i que, curiosament, cap jutjat investiga) ara diu que en breu convocarà tots els partits constitucionalistes espanyols “per fixar una estratègia conjunta en defensa de la Constitució i la unitat d’Espanya”. Caram. I ara també sabem que el partit ultradretà Vox vol convocar, el dia 1 de desembre a Madrid, una manifestació “contra la impunitat dels colpistes” i, és clar, a favor de la unitat d’Espanya. Mare de Déu, quina cursa que tenen organitzada. Sí que la veuen amenaçada, la unitat d’Espanya, que ara han d’organitzar cimeres (si això fos Catalunya en dirien una cimera, o un pacte nacional), manifestacions i actes al carrer. El PP, Cs i Vox competint per veure qui és més espanyol, qui és més antiindependentista, qui fa més lloances a la Guàrdia Civil i qui defensa més i millor el Suprem. L’espectacle promet. Però se’ls veu el llautó. Se’ls veu el llautó perquè la primera decisió que prenen tots és deixar fora el PSOE de tot plegat (quan, suposo que ja ho tenen clar, el PSOE és tant o més espanyol que ells). Es retraten. Perquè cedeixen al PSOE l’etiqueta de moderats i fan un ridícul immens (o així m’ho sembla a mi) no només entrant en una cursa absurda sinó del tot irresponsable perquè el que sembren no és espanyolisme. És crispació.