Commemoracions constants

De la Girona de la nostra època d’estudiants, ens en separa, evidentment, un abisme. Aquella ciutat grisa i trista, criticada per l’Aragó, en Casero, en Pius Pujades i en Joan Guillamet, s’ha anat allunyant i ha deixat pas a una capital alegre, potent, dinàmica, on les iniciatives, tant de caire municipal com d’origen privat, se succeeixen i multipliquen en bé de la comunitat. Les celebracions, que tenen lloc dia sí, dia també, no fan altra cosa que palesar un desvetllament que va començar ja fa anys, gairebé paral·lel a l’onada democràtica. I ara ja comptem fàcilment els aniversaris d’alguns d’aquests esdeveniments amb paquets de cinc o de deu anys, o amb múltiples i tot. Aquests darrers mesos hem assistit a la commemoració dels cinquanta anys del premi Prudenci Bertrana, als trenta-cinc de la fundació de la galeria El Claustre i als quaranta de la Llibreria 22, per esmentar tres casos paradigmàtics. Ben segur que n’hi ha més. És simptomàtic, a més, que en l’ànim dels responsables o protagonistes d’aquests actes de record hi hagi la consciència d’haver contribuït a fer la història de Girona i, per tant, se n’ha volgut deixar el testimoni escrit per llegar una informació fidedigna a les generacions futures. Així, la fundació dels Premis Literaris de Girona va encomanar a Pau Lanao i Miquel Torns una publicació en què es pogués seguir l’evolució dels guardons, dins del context de la situació social i política del moment. N’ha resultat un considerable volum que, per les opinions que m’han fet arribar persones molt diverses, em consta que ha estat molt ben valorat. El Claustre ha editat, pel seu cantó, el llibre corresponent als seus trenta-cinc anys d’existència. Un senyor llibre, amb reproduccions a tot color i el nostàlgic record per als artistes que, al llarg dels darrers anys, ens han anat deixant: Aguilar Moré, Beulas, Carbonell, Clapera Mayà, Montserrat Gudiol, Mayoral, Pitxot, Subirachs i Tití Tapiola. La Llibreria 22 ha optat per editar un quadern de gran format amb col·laboracions literàries de lletraferits assidus a la casa i un bon aplec de dades històriques que van des del detall dels premis Casero atorgats entre el 1981 i el 2017 fins a la llista d’autors presentats i presentadors, del 1978 ençà. Si la festa de lliurament dels Premis Literaris de Girona o la del Casero, i el sopar d’El Claustre que va oferir la família Mascort, van tenir un dia concret de glòria, les tres publicacions esmentades ens permeten assaborir una part de la història recent de la societat gironina.