Ens prenen per imbècils

Les darreres hores hem pogut constatar: que actualment no existeix seguretat jurídica a l’Estat Espanyol, quan hauria de ser un pilar clau en qualsevol país; que els ciutadans estem totalment despullats davant el poder fàctic de la banca; que un grup de jutges, sense despentinar-se, ha decidit desprestigiar la professió i destruir la bona labor de centenars de representants del sector; que en l’habitual i maleït torcebraç entre el ric i el pobre els punys sempre cauen cap al mateix costat; que hi ha moltes persones a les quals indigna més que algú faci humor mocant-se amb un tros de roba o que algú altre posi urnes que no pas que els poderosos ens prenguin a la majoria de la societat per imbècils; que el poble és incapaç d’unir-se com caldria davant les injustícies, o ja faria anys que el rebut de la llum no seria estratosfèric o que desnonar una família s’hauria convertit gairebé en missió impossible; que els poderosos tenen més opcions de fer-se favors entre ells i que en aquesta vida els favors sempre s’acaben pagant; que hi ha partits que saben aprofitar l’avinentesa per introduir canvis en la llei que semblin blindar el ciutadà davant els bancs, però que les entitats financeres ja han de tenir més que dissenyada l’estratègia per, si això acaba passant, colar-nos el gol per un altre angle de la porteria; que els partits que governen premen l’accelerador per canviar les lleis només quan tenen un gran impacte social i electoral, o, en cas contrari, la llei mordassa ja seria història.