De reüll
Esclaus del mòbil
Fem una repassada ràpida a un telèfon mòbil qualsevol. Entre els grups de WhatsApp, i cito a l’atzar: el grup de la família més propera, el grup d’amigues, un altre grup d’amigues, el xat de la feina; dos grups ultranecessaris, els de la classe dels nens, on sempre hi ha mares diligents que recorden que l’endemà hi ha una excursió (n’hi ha moltes que no ho reconeixem però no ho teníem present) i on també s’organitzen col·lectes de diners per als regals d’algun aniversari o per als mestres. Cada activitat extraescolar té el seu grup. S’hi suma el típic de companyes de gimnàs o de bridge on arriben els millors acudits, que després es reenvien. Grups que es fan i es desfan depenent de l’esdeveniment: un comiat de solter o els 40 anys del millor amic. La vida en un telèfon mòbil. També s’hi sumen Instagram, Facebook o Twitter, segons les preferències. Un estudi recent de l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i d’Oci (AIJU) revela que la meitat dels nens d’entre un i dos anys utilitzen telèfons mòbils per mirar dibuixos animats. A mesura que sumen anys, les hores de consum creixen de manera alarmant. Què fan els infants? El que veuen dels grans, que diu la dita. Vivim en una societat en què pràcticament ningú es desenganxa del mòbil i hauríem de ser els adults, que els deixéssim de banda quan els nens ens parlen o quedem per fer un cafè. No hi ha res tan important ni tan urgent.