Esperits oberts

Fa molts i molts anys, quan jo cobria la informació de la Diputació de Barcelona per al diari El Mundo Diario, hi havia un diputat que havia estat alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, que es deia Matías de España, un empresari i feixista declarat. A la sortida d’un ple, presidit per Juan Antonio Samaranch, em deia ben convençut i seriosament: “Quan tornem a manar nosaltres, a vosaltres, els comunistes, no us afusellarem com es va fer el 1939, no; us arreplegarem en un vaixell, a alta mar, tindreu cobertes totes les necessitats bàsiques, però no podreu mantenir cap contacte amb la societat. Així no podreu fer cap mal ni portar el país a la ruïna.” Recordo que em vaig limitar, amb to sarcàstic, a dir-li que em deixava molt tranquil. Certament, alguna cosa havíem guanyat. Per sort no van tornar a manar com en l’època de Franco, encara que no ens els hem pogut treure del tot del damunt.

No em negareu que no és pas que no ho hagin intentat i que encara no ho intentin. Hauré de reconèixer que Matías de España era més humà que molts dels actuals membres del PP, Ciutadans i no diem de Vox, que de ben segur si tornen a manar instauraran la pena de mort, almenys per als que vagin contra la sagrada unitat d’Espanya. Es podran trepitjar tots els drets humans haguts i per haver, robar i violar, però seran implacables amb la unitat de destí de tots els espanyols. Sincerament crec que els humans necessitem una reconversió. Penso que les religions, per la seva mateixa base, haurien d’haver ajudat, per la influència que han tingut, a crear persones obertes, amb un respecte a les diverses maneres de pensar, i sobretot haurien d’haver començat ells a donar exemple. És ben trist que altes dignitats eclesiàstiques mirin de fomentar l’enveja i l’odi quan haurien de ser portadores de pau i respecte. Tant costa, em pregunto cada dia, que els humans siguem capaços d’entendre que les veritats absolutes ja s’han acabat i que ara hem d’entrar en una altra fase? Quan veia aquella gent protestant com boja perquè havien alliberat una noia, que tot plegat no havia fet res, i quan veia que la noia no s’atrevia a sortir, i que el seu advocat se n’ha hagut d’anar a l’exili, vol dir, senyors, que encara hi ha molta feina per fer.

Permeteu-me, per una única vegada, que em converteixi en redemptor de la humanitat i faci públics els dos únics principis que ens canviarien el món i el convertirien en una bassa d’oli: fidelitat a un mateix i màxim respecte als altres. Cal que tots fem servir el cap, que analitzem els perquès de les coses i que després obrem amb conseqüència. Però amb això sol no n’hi ha prou. Hem d’acceptar que ens podem equivocar i per tant l’altre pot tenir raó. Eh que és senzill? Doncs, posem-nos-hi i apliquem-ho al peu de la lletra. Gràcies.