Nadal trenca el silenci

Joaquim Nadal i Farreras és exalcalde de Girona, va ser candidat a la presidència de la Generalitat fent de pont entre un Obiols cremat i un Pasqual Maragall que meditava a Roma, va ser el referent del PSC gironí (i jo diria que també de l’ànima catalanista nacional), ho va ser tot en els governs Maragall i Montilla i ha estat un home de pes a la universitat, des de la seva càtedra de la UdG, de la qual s’ha jubilat fa poc, però també abans a l’Autònoma i a la universitat de Liverpool. Ha escrit sobre la història de Catalunya, sobre els ajuntaments i també un gran llibre sobre les seves memòries d’infància. Va deixar la militància al PSC ja fa molts anys i ha mantingut un prudent silenci sobre la seva sortida i sobre les actuacions del seu anterior partit, el que va ser de Reventós i dels hereus de Pallach i que es va fer seva la secció catalana del PSOE, la que queda. Almenys des de Testimoni de càrrec. Vint anys al servei de Catalunya (1993-2012). Això dona molt més valor a les seves opinions sobre el que hem anomenat “el procés”. A Catalunya, mirall trencat, que ha presentat aquesta setmana, parla clar. I s’ha de donar valor a les seves opinions. És un llibre breu on explica la seva visió del xoc amb l’Estat i on al final fa unes propostes per sortir de l’atzucac. No agradaran a tothom, però en aquest país en què un 80% pensen el mateix en una cosa important, que el poble tingui la paraula, és d’un extraordinari valor que Joaquim Nadal trenqui el seu silenci. Podia haver-s’ho estalviat, però el país no està per perdre veus sàvies i, ara mateix, apartidistes. Nadal es declara socialista i jo crec que n’hi ha molts de socialistes al país a la recerca d’un partit o d’un moviment que els representi. Gent que, des de l’esquerra que representaven, no deixaven de representar també la centralitat en aquest país d’extrems. En una entrevista a Vilaweb, deixa un titulars impactants. Que hi ha una cosa més complicada que la independència de Catalunya, que és l’Espanya federal i que al final l’acabaran fent independentista. No vull frivolitzar. Nadal es mulla i apunta un camí a seguir. Ell, des del silenci, ha estat i està contra els empresonaments de líders polítics i ofereix un valuós punt de vista. Dialogar és parlar i també escoltar i la majoria d’aquest país ha de trobar fórmules per continuar avançant cap allà on ens han empès. Cal llegir Nadal i les seves idees per fer-ho.