El futur ja és aquí

A Girona, fa unes setmanes, com que no vaig trobar el que necessitava en una botiga on venen coses per a nadons, els vaig preguntar on hi havia una altra botiga d’aquest tipus i la resposta va ser descoratjadora: totes tanquen perquè la gent compra per internet.

Jo no sé si ens hem adonat prou bé de cap a on camina la modernitat des de fa un temps. Recordo fa uns anys que la modernitat era poder treballar a casa, i sortia per la televisió informació d’aquest fenomen, més inventada que real: se’ns mostrava gent treballant al jardí de casa seva, amb un portàtil i una tassa de cafè i vestida amb pijama. És evident que aquesta imatge bucòlica tenia el seu impacte, però ben aviat hem vist com a les ciutats s’han creat uns espais oberts on la gent que treballa a casa pot anar-hi a treballar i trencar l’aïllament que suposa el teletreball. Treballar des de casa suposa una mena de reclusió i aïllament molt difícils de suportar per a molta gent. La socialització del treball, es miri com es miri, té aspectes d’estabilitat emocional i de comunicació social molt importants. Segurament per aqueixa mena de contraindicacions no ha triomfat gaire i avui la feina a casa, més enllà dels que hi estan obligats, és força residual. Però sí que la tecnologia i la modernitat han fet que moltes feines que abans es feien públicament avui es facin en una mena de back offices grandioses, o oficines amagades, que estan canviant la fisonomia de molts barris i ciutats.

Només cal caminar fora dels grans eixos comercials de les ciutats per adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. Una munió de locals comercials tancats, on els grafiters s’entretenen empastifant-ne les façanes amb expressions artístiques que sembla que estiguin competint per veure quina té més mal gust.

Darrerament, aquesta contracció del comerç i dels locals de negocis ja s’ha cobrat unes noves víctimes que semblaven intocables fins ara: les oficines bancàries. Afavorits per la tecnologia, el canvi d’hàbits dels usuaris i la desaparició de les caixes que va provocar la crisi –que suposa menys competència–, juntament amb la necessitat de minimitzar al màxim les despeses, en pocs anys hem passat de ser una zona d’alta concentració bancària per habitant, fins i tot excessiva, a un procés de reducció del nombre d’oficines que sembla imparable.

L’efecte de les noves tecnologies no el podem menystenir, ja que, si s’hi han fixat, tot i tenir molts menys empleats d’atenció al públic, les cues que s’hi veuen no tenen res a veure amb les que hi havia fa uns anys amb molts més empleats, i el motiu no és altre que avui nombroses operacions es fan des de casa, des del mòbil o des de qualsevol caixer.

Aquest canvi radical que fa uns anys ens venien com el somni del naixement d’una nova societat abocada al lleure, ara ens mostra l’altra cara: la dels efectes indesitjats que la publicitat ens havia amagat. Milers de llocs de treball amortitzats –d’un poder adquisitiu important– per la tecnologia i pel canvi en els hàbits de consum individuals, i un segment de població, els no digitals, amb greus problemes per operar.

Aquesta setmana tindrà lloc el Black Friday, que són una mena de rebaixes per internet en què es pot trobar de tot. La importància que ha tingut en pocs anys a casa nostra ha condicionat tot el comerç. Durant molt de temps, la Generalitat intentava regular les rebaixes per protegir el petit comerç, i avui l’èxit d’aquestes campanyes ha fet totalment impossible qualsevol regulació.

De fet, avui és impensable que vagis a comprar a una gran superfície i no vegis arreu informació sobre les bondats de comprar online. Fins i tot quan es tracta d’una peça de roba de les grans marques, si no la tenen, el dependent et diu que la compris per internet.

Podem dir que el futur ja és aquí, però de moment, i costa reconèixer-ho políticament, aquesta generació, que és la més preparada de la història, és la que més empleats té treballant en feines que no requeririen la titulació que tenen. La sobretitulació també és un fenomen d’aquesta modernitat, que ja hem vist que podrà ser moltes coses, però no serà la societat de l’oci.