Humanitzar

Per educar els altres cal saber qui som nosaltres. Per acompanyar els altres en el seu procés de presa de consciència personal i social, en el seu projecte de vida, ens cal conèixer quin és el nostre. Com a professors, tutors, formadors, o tenim un projecte de futur en el qual confiem o ens serà impossible transmetre al nostre alumnat la credibilitat necessària per fer eficaç la nostra tasca educativa. La compilació curricular de matèries, àmbits o competències sembla que justifica, tot petrificant els coneixements, la feina docent. Els mestres i professors som mediadors entre el coneixement a “transmetre” i la “formació” que han de rebre els estudiants. Però, és això només allò que caracteritza la professió docent? Perquè si és així, llavors la substitució de la nostra feina per robots eficients és només una qüestió de temps.

El que justifica la tasca educativa, també dins les institucions escolars, és la capacitat que se suposa que tenim els docents per dotar de sentit els aprenentatges que proposem que construeixin els alumnes. Dit d’una altra forma: qui connota de significació cultural, social, científica i, fins i tot, personal un determinat contingut d’aprenentatge sinó l’educador? I en el cas de les escoles i instituts, correspondrà fer-ho als equips docents guiats pels projectes educatius de cada centre. O a aquesta funció li reconeixem la preponderància que es mereix en la construcció de sentit en l’itinerari vital de cada alumne, o la mera tasca docent d’impartició de continguts curriculars i la seva avaluació podrà ser reivindicada per qualsevol algoritme que, en el futur, sigui un especialista molt més eficaç que qualsevol professor amb les seves limitacions humanes.

Això ens remet a la pregunta cabdal: quin ha de ser el sentit de les institucions educatives en el futur? Si es tracta, primordialment, que el professorat ajudi l’alumne a saber destriar els continguts i les informacions rellevants i fidedignes de la xarxa, si li ha de donar suport en les competències personals i socials que garanteixin una convivència fraternal, enriquidora i col·laborativa amb els seus iguals, si l’ha d’acompanyar en la construcció de projectes vitals que connectin amb els seus valors i les seves opcions preses des de l’autonomia responsable; si aquesta és la tasca docent prioritària, llavors hem d’avançar en posar al servei d’aquests objectius les mesures curriculars i organitzatives en els centres, així com en el gruix de la formació docent, que permetin als nous professionals personalitzar al màxim l’atenció a l’alumnat i deixar els algoritmes com a proveïdors d’informacions. El futur de la professió docent passa per reivindicar la seva funció, essencialment, humanitzadora.