Endreçant la fressa

Dijous, diada de Santa Cecília, es va presentar el llibre Mig segle de fressa. El rock i el folk a Banyoles i al Pla de l’Estany, d’Eloi Camps Durban (Banyoles, 1994), en un acte que va deixar petita la sala de plens de l’ajuntament de Banyoles. Entre el públic, hi havia molts dels músics que són els autèntics protagonistes del llibre: alguns dels històrics encara en actiu, com ara Lluís Costabella (Dandies, Kitsch) i Jaume Grabuleda (Terratrèmol i uns quants grups més), però també antics components de bandes dels anys setanta com ara Loud Crash, Líquid i l’Orquestra Sant Martirià, i membres de grups més joves com ara Morgat Morgat, Germà Negre, Micos i Koalas, Roko Banana i Nearby, que mantenen viva la flama d’una de les escenes locals –o comarcals– més actives, musicalment parlant, no només de les comarques gironines sinó del conjunt del país, com ho ha reflectit molt bé Eloi Camps en el seu llibre, número 20 de la col·lecció Quaderns de Banyoles. Com va remarcar Camps durant l’acte de presentació, acompanyat a la taula del regidor de Cultura, Jordi Bosch Batlle, és sorprenent la gran quantitat i diversitat de propostes relacionades amb el rock, el pop i el folk que han sorgit en una comarca relativament petita des dels anys seixanta, amb un singular punt de partida: el llibre s’obre amb un capítol dedicat a El pare Mariver, el pioner de la guitarra elèctrica, centrat en Josep Maria Verdura i Torrent (1923-1996), rector de Santa Maria de Camós, on va muntar un estudi de gravació casolà on enregistrava la seva música, que després difonia a través de cassets autoeditades –molt abans que el “fes-t’ho tu mateix” es convertís en un dels principis autogestionaris del punk anglès del 77, com va recordar Camps– i també va donar un cop de mà a altres grups de la comarca, des d’Els Esclops fins a H.H.H., trio que amb els anys ha adquirit categoria de mític en l’escena hardcore, fins i tot a escala internacional. És curiós que Kitsch –que va pel camí del seu 35è aniversari–, un grup que ha adaptat lliurement la iconografia i el discurs cristians, en cançons com ara la tan vigent Oració, adoptés el pare Mariver com el seu patró... Singulars connexions que travessen aquesta llarga història de guitarres elèctriques i etern orgull adolescent, recollida amb passió i afany enciclopedista per Eloi Camps, que, com li va dir algú, ha fet “endreça musical” en aquest llibre tan necessari.