Una història mundial

Fa pocs dies ha sortit editat un nou llibre sobre la història d’aquest país que porta per títol “Història mundial de Catalunya”. Dirigida per l’insigne historiador Borja de Riquer, es tracta d’una obra magna, no només per les mil planes que l’omplen sinó per la complexitat de la mateixa. Quatre coordinadors, un centenar d’experts i 124 fets o dates són algunes de les xifres d’aquesta obra que marcarà un abans i després de l’historiografia al nostre país. L’experiència d’un volum semblant publicat a França i altres països ja n’estan preparant obres similars. Un podria pensar que el títol és pretensiós o fora mida. Allò de mirar-nos el melic massa sovint des del nord-est de la península ibèrica. Però, res més lluny de la realitat. De Riquer defensa la voluntat del llibre per mostrar les influències que sempre ha rebut Catalunya i com aquest país també ha comportat fites històriques que han traspassat fronteres. El llibre repassa des dels homínids a les coves d’Aragó fins a la declaració d’independència del 2017. És un llibre d’història, però no un manual d’història. La diferència és substancial i qualsevol aproximació a algun dels capítols captivarà al lector. La voluntat és afavorir la divulgació històrica i, per això, hi ha capítols com el 0 a 5 del Barça de Cruyff el 1974, l’arribada i la història del Floquet de Neu al zoo de Barcelona o la construcció del Seat 600 des del 1957, per citar-ne alguns exemples. Borja de Riquer explica com Catalunya, per la seva ubicació ha estat immersa a influències externes sovintejades històricament i, això s’ha traduït, en maneres de fer diferent des de totes les èpoques històriques. Des de comarques gironines encara es nota més que sempre hem estat lloc de pas entre països i les influències històriques han comportat un tarannà propi més que justificat. La figura d’Esculpi d’Empúries, la presència de Pompeu a l’actual Sant Julià de Ramis, en el que fou Kerunta, l’alta cuina del Bulli des del nord de la Costa Brava o l’efecte frontera. Aquesta part del territori ha format en diverses ocasions del país veí i això també es deixa notar en la manera d’entendre el món i com ens comportem. Com vaig llegir en una guia turística de la ciutat de Girona, potser per aquest influència és que encara avui “alguns gironins en comptes de dir gràcies, responem amb un afrancesat ’merci’.