Una E, una R i una C

Feia quinze metres d’ample per vint-i-cinc de llarg, i van aturar màquines perquè es van quedar sense tela. La vaig veure, sí, i després de tants anys encara puc consignar-ne les mides perquè me les ha passades el taller (–“Mai no oblidarem l’encàrrec!”). L’estelada va presidir no sé quina festa privada d’un militant històric gironí. Eren temps en què promovien la bandera independentista amb un orgull que se’ns va encomanar a tots. Temps de defensa a ultrança del català; temps en què cap d’ells no s’arronsava davant dels equidistants que volien diluir la identitat catalana; temps de crítica lúcida de les martingales d’uns quants espavilats a la Feria de Abril... Dir aquelles sigles semblava dir fermesa contra el catalanisme tebi de convergents i socialistes. Van pujar electoralment i el partit es va omplir de quadres, d’assessors, d’empleats. Marcaven paquet, mostraven claus en públic, treien pit i collons... Incomprensiblement, es van agenollar davant de Zapatero i van rebre la primera patacada... Amb la recuperació ens van tornar a fer vibrar fent-se expulsar del Congreso per voler parlar-hi en català tant sí com no. Per fi plantàvem cara! Va seguir allò del “nosotros nos largamos, a la catalana”; i allò altre de “si nos meten en la cárcel, vendrán otros”. També ensenyaven impressores a l’hemicicle per presumir de control de les paperetes. I van anunciar que al cap de divuit mesos deixarien l’escó... Fins que un dia, sant tornem-hi, van decidir ampliar la base tot negligint l’altura. I amb el triangle grotescament aplanat, ara resulta que a Catalunya la llengua castellana ja és tan pròpia com la catalana. Que d’unitat, ni parlar-ne i d’unilateralitat, encara menys. Que els defensors de l’actual majoria independentista són “estúpids”, “ingenus”, “puristes” o “espietes acusadors”. Que el model lingüístic escolar s’ha de canviar... Oh, i no sé pas què s’empatollen amb vuit cognoms catalans que ningú no reivindica. És que no s’ha de ser identitari, saps? Ahir vaig passar per davant de la seu del partit a Girona i al balcó ja han canviat l’estelada per la senyera despullada d’estrella. Es veu que un ideòleg del partit diu que fa por als indecisos... Jo prou que pujaria a dir-los que quin joc d’ous és aquest, però el cas és que si ho faig, em sortiran amb els presos i em diran que com goso criticar-los. De manera que au, Free Junqueras i tornem-los a votar. Som mesells, què voleu fer-hi...