Nacionalisme ranci

“Per què els Estats Units tenen un major nivell d’integració política? Primer, perquè tenen tots el mateix idioma i, segon, perquè tenen molt poca història al darrere. Van arribar a la independència gairebé sense història, l’única cosa que havien fet era matar quatre indis.” Les declaracions són de l’encara ministre d’Afers Exteriors del govern espanyol, Josep Borrell, i les va fer en un fòrum organitzat per la Universitat Complutense de Madrid sobre el futur d’Europa. Encara que hi ha diferents estimacions –l’hispanista Ángel Rosemblat parlava en els seus estudis d’uns 13 milions d’habitants a Amèrica l’any 1492 i els historiadors de l’escola de Berkeley l’augmentaven fins als 112 milions–, la realitat és que van morir al voltant del 95% dels indígenes. Les més recents excavacions situen la població en uns 60 milions i la mortalitat en els 50. Sigui com sigui, un genocidi, tot i que alguns defensen que no ho va ser pel fet que van morir “de malaltia”. Com si les malalties no haguessin arribat amb els colonitzadors. A l’Amèrica del Nord, a més, els colonitzadors no hi eren només per saquejar les riqueses, com els espanyols, sinó que s’hi volien quedar, volien substituir, literalment, una cultura per una altra. Vaja, que Borrell va fer mofa d’un genocidi. A més, va obviar que als Estats Units es parlen més d’un centenar d’idiomes i que n’hi ha més d’una trentena amb reconeixement legal, com ara el francès en quatre estats del sud o una vintena de llengües indígenes a Alaska o Hawaii.

Si les declaracions de Borrell van ser premeditades per tapar l’escàndol Abengoa, com va fer quan va declarar la guerra a Flandes el dia que es va saber que el multarien, o si, simplement, obeeix a l’estil Borrell, només ho sap ell. Ara, que les declaracions i, sobretot, el to denoten l’estil supremacista del pitjor nacionalisme espanyol és una obvietat. Calia colonitzar-los i, total, si per això calia matar quatre indis, no passa res. Segurament aquesta connexió de Borrell, i de part del PSOE, amb el nacionalisme més ranci de Cs i el PP és el que fa que encara sigui ministre, tot i haver mentit quan es va destapar el cas Abengoa i haver estat multat per un organisme del mateix govern.