L’àgora de Lledoners

La presó Model de Barcelona va ser escola de revolucionaris, de republicanisme, de sindicalisme, de ferm catalanisme, d’esperit de justícia social. Avui la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, amb líders catalans empresonats, s’ha convertit en àgora i símbol de llibertat. Semblant fa el centre penitenciari Mas d’Enric, del Catllar, on està reclosa Carme Forcadell, o la presó del Puig de les Basses, a Figueres, on està empresonada Dolors Bassa.

Un símbol de reivindicació que depassa fronteres, que arriba a tot arreu. Un símbol que esdevé un crit silenciós estrepitós de reivindicació d’uns drets nacionals als quals l’Estat espanyol nega al poble de Catalunya. Un Estat que està ens mans d’un poder judicial provinent del franquisme. Que fa dia rere dia un cop de judici. On la falsedat s’apodera de la justícia.

El pla de Lledoners, a la vora mateix de la presó, entre l’horitzó que mira cap al Pirineu d’una banda i cap a Montserrat de l’altra, els diumenges al matí s’omple de gent que dona suport als presos amb cançons, danses i actes més variats per mostrar l’afecte que surt del més profund dels sentiments, per dir-los que ells són nosaltres. Que la gran majoria dels catalans estem amb ells. Que ens indigna el veure i viure que votar de forma democràtica sigui respost per l’excloent nacionalisme espanyol amb violència i mentida. Amb repressió.

El President i consellers a l’exili, la resta del govern a la presó, els Jordis segrestats, centenars d’encausats, milions de persones ignorades, és la prova a escala internacional que l’Espanya oficial put. Fa olor de podrit, d’injustícia, immoralitat o corrupció. Així ja ho han dit els judicis fets a Bèlgica, Alemanya, Escòcia o Suïssa.

Voldria creure que l’Espanya honesta plantarà cara a tants despropòsits. Que sorgirà una allau de vots que apartarà indignes polítics que impunement insulten, amenacen o menteixen, es diguin Borrell, Casado o Rivera. Una resposta democràtica que abominarà del vergonyós rei emèrit i tot el que l’acompanya i significa.

Un dels autors del llibre que vam escriure sobre la història de la presó Model és Oriol Junqueras. Mirant la presó de Lledoners i pensant en tots ells pensava que a l’ergàstul de la Model hom veia vida als pisos del davant. Qui sortia al balcó, qui regava flors o mirava aquí o allà. A la moderna presó de Lledoners des dels freds, asèptics, cimentats, inhumans patis carceraris, només es veu el cel i un turó proper on la gent s’uneix per palesar estima i solidaritat. Allí veuen el poble que els estima.

L’àgora de Lledoners és la icònica plaça pública de l’1 d’octubre. El dia que vaig sentir un orgull interior que m’esclatava pel coratge demostrat per les dones i homes, gent gran i jove del meu país, per una fermesa i valentia admirables davant les forces policials enviades des del pensament unitarista espanyol, enemic del dret democràtic dels pobles. Una àgora que com a l’antiga Grècia, per damunt del triomf conjuntural del militarisme i la força, al llarg del temps i de forma secular va significar el triomf de l’Acadèmia. De Sòcrates i Plató, del saber i de la democràcia.

L’1 d’octubre a Lledoners, a les altres presons o a l’exili, hom sent que tots som un, un sol poble, que vivim el mateix somni i ideal, el voler decidir el nostre futur des de la il·lusió i l’esperança de construir una societat lliure, més justa socialment i econòmicament. Això és l’àgora de Lledoners. Per això la bona gent, voti el que voti, s’acosta a l’independentisme i aquest no para de créixer.

No pot dir-se demòcrata, persona amb sentiments nobles, qui no condemna una presó preventiva de més d’un any sense judici. La justícia hauria de ser la màxima expressió de la convivència social. L’unitarisme espanyolista no respecta i viola aquest concepte; per aquesta raó creix l’extrema dreta a Espanya. Hi ha un camí per aturar-la: democràcia i més democràcia. A més ultradreta, més democràcia.