I ara, les universitats

Pobra Casa Reial. Primer, el Parlament de Catalunya, que els reprova; després, Podem, que demana obertament una consulta sobre la monarquia; i ara (a banda de les interessantíssimes informacions sobre la Letícia i Villarejo que amenacen de sortir un dia d’aquests), les universitats. Vostès n’estan al cas? Vint-i-sis (vint-i-sis!) de les cinquanta universitats públiques espanyoles faran en els propers dies una consulta simbòlica sobre la monarquia. Aquesta setmana ja l’han feta a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i els resultats han estat espectaculars: hi han participat 7.303 estudiants, dels quals 6.111 han votat a favor de la república i només 1.092 a favor de la monarquia. Saben què vol dir això? En primer lloc, que el debat de monarquia o república ja no és un debat exclusiu de Catalunya (de fet, ni a Catalunya ni al País Basc ja no és un debat), sinó que ara és un debat espanyol. I en segon lloc, que aquest debat es resoldrà generacionalment. A les universitats (si a la de Madrid hi ha hagut aquests resultats, a les altres ja es poden imaginar el que passarà) els joves es pregunten el perquè de la monarquia. “Tenim ganes d’opinar. I volem opinar d’un tema sobre el qual mai ens han preguntat, que és la continuïtat o no de la monarquia”, explicava ahir Lucía Nistal, una de les impulsores d’aquesta consulta a la UAM. I afegia: “Ens sembla, vistos els resultats, que hi ha unanimitat que cal replantejar-se la funció de Felip VI i d’una institució que és antidemocràtica, anacrònica i hereva directa de la dictadura.” Cordons, Lucía! No se n’oblidin, sobretot, que aquests joves que ara voten a les universitats són els mateixos que d’aquí a quatre dies ens governaran. Això s’acaba, reis meus. Tan bé que ho tenia Felip VI, que simplement havia de fer el paper de mitjancer que li atorga la Constitució, aquesta Constitució que tant es posen a la boca, i s’hauria guanyat el cel. Però no. El seu pare va triar fer negocis i fotografiar-se amb segons qui, i ell, aquell 3-O, fer política. Si el que volia era fer política, el que havia d’haver fet era presentar-se a unes eleccions. Tanta fòbia a les urnes i, quina ironia, a la llarga resulta que per fer de rei (o no) també hi haurà de passar.