Mata Hari, l’espia oblidada

L’agent secret Mata Hari ballava bé. El seu nom en la llengua de l’illa de Java significa “llum del matí”, i aquesta claror va arribar a confondre alemanys i francesos durant la Primera Guerra Mundial. Darrere el mite d’espia i dona pèrfida i seductora s’amagava l’holandesa Margaretha Geertruida Zelle, una jove agosarada que va deixar-ho tot i va marxar fascinada pel que s’anomenava Orient. La família es dedicava al comerç de barrets. El pare va fer inversions en el món del petroli. La mare, que tenia orígens a l’illa de Java, mor quan ella té només quinze anys, i acaba vivint amb uns parents fins que als divuit anys, i gràcies a un anunci, llegeix que un oficial de l’exèrcit holandès busca parella. Ho deixa tot i es casa amb ell. Era Rudolf John MacLeod. Marxen a les Índies Orientals, una terra que atreia ja la intrèpida Margaretha Geertruida. El matrimoni no és feliç. Ell és alcohòlic i la maltracta. Tenen dos fills, un dels quals mor amb només dos anys amb la sospita que va ser enverinat per un enemic del seu pare. Altres fonts ho atribueixen a la sífilis. Quan el matrimoni se separa, ella torna a Holanda, però va haver de renunciar a la custòdia de la filla Louise Jeanne perquè no podia mantenir-la. Les cartes on explica la desesperació de no poder estar amb la seva filla s’han conservat. Marxa a París i ofereix classes de piano i d’alemany, però el rendiment econòmic arriba més de pressa ballant en cabarets i fent de model i d’artista. Les danses orientals que havia après corprenen els parisencs, i amb el nom artístic de Mata Hari comença la seva carrera artística. Durant un temps es feia dir Lady McLeod, però té més elegància Mata Hari. Triomfa a l’Òpera de París i a la Scala de Milà.

La Primera Guerra Mundial esclata mentre ella ballava a Berlín. I aquí és quan inicia la seva fama d’agent secret. La llegenda explica que els alemanys la van contractar com a espia, mentre que els francesos li van oferir ser agent doble i fins i tot es diu que els russos van intentar comptar amb ella. Era coneguda com a espia H21. Mata Hari va ser executada quan tenia 41 anys, el 15 d’octubre del 1917, acusada, sense proves concloents, que treballava en els serveis d’espionatge. Va complir condemna a la ciutat de Vincennes, a França. Abans del seu afusellament va enviar petons als soldats.

El seu cos, que tant havia estat admirat, no va ser reclamat per ningú. Les restes van desaparèixer en una fossa comuna a París. Actrius com Greta Garbo, Marlene Dietrich o Jeanne Moreau han interpretat aquesta dona, de la qual es conserva molt poc: targetes, objectes dels seus fills quan eren petits, un penjoll. Se la coneix com a inventora de l’striptease i com a cortesana de la Belle Epoque. Mata Hari es va inventar que era filla del Ganges i per això introduïa elements religiosos en les danses. Era una dona excessiva –li agradava fer banyeres amb llet–, amant del luxe i amb una fascinació confessada pels militars, tot i que també l’atreien altres perfils, com polítics i diplomàtics. Vivia amb l’obsessió d’agradar als homes.

Tenia inventiva, i no devia ser la icona de la ingenuïtat. En realitat, Mata Hari ha pagat molt alt també el preu de ser una dona internacional i cosmopolita, tal com diu la biògrafa Pat Shipman, com Joana d’Arc va pagar molt alt el preu de ser una dona guerrera i mística. Femme fatale per excel·lència, Mata Hari és una dona que va acabar molt malament, com sol passar amb les dones exòtiques, hiperbòliques i fascinants.

Escriptors diversos han recreat la seva vida, centrant-se en els aspectes més pintorescos: de la vida familiar conflictiva a veure-la vestida d’odalisca, ballant per seduir. Mata Hari, si era una espia, que és dubtós, tenia accés a informacions privilegiades. Si no ho era, va patir i va ser condemnada per la seva proximitat a homes que tenien informacions privilegiades. La seva vida avui, cent anys després, es difumina com els àlbums de fotos que se’n conserven, juntament amb retalls de diaris i poques pertinences més. Aquests dies els milers de joves abatuts en la Gran Guerra han tornat a la nostra nineta, joves que van ser afusellats inútilment, com en totes les guerres. A ella se l’acusa d’haver causat la mort de 20.000 d’aquests joves soldats. Mata Hari, en aquest context de commemoracions de la fi de la Primera Guerra Mundial, ha estat oblidada. El seu centenari ha passat desapercebut enmig de tanta, tanta guerra.