Cada dia hi ha un motiu

Aparentment, avui és un dia més. Però ja fa molt de temps que a Catalunya els dies no són normals. Vivim en una anormalitat permanent. És tan anormal que tenim nou persones empresonades, dues d’elles en vaga de fam, amb tot el que això significa i representa, i tantes d’altres exiliades. La normalitat ja no existeix. No deixarem que existeixi. I no necessitem cap excusa especial per parlar dels nostres presos polítics i per recordar-los. Sempre són presents. Cada dia. Des que van privar de llibertat en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez, avui fa 413 dies. I l’Oriol Junqueras i en Joaquim Forn ja en fa 396 que estan engarjolats. I la Dolors Bassa, en Raül Romeva, en Jordi Turull i en Josep Rull ja en fa 288. I la Carme Forcadell, tants com 256. I avui és el tercer dia de vaga de fam de Sánchez i Turull. Els comptem un a un, els dies de càstig i d’injustícia. I no ho normalitzarem mai, perquè és el que voldrien. Desitgen que ens habituem a la situació, que l’acceptem com a irreversible. Que seguim amb les nostres vides com si res no hagués passat. I sí que passa. Hi ha nou persones innocents que són a la presó per haver posat unes urnes. Dues d’elles en vaga de fam. Vaga de fam! Hi ha nou famílies que pateixen. Moltes altres persones a l’exili. I, com a país, seguim reprimits i sense ser escoltats. Per això, Jordis, Oriol, Joaquim, Dolors, Josep, Jordi, Carme, Raül, avui i cada dia hi ha un motiu per tenir-vos presents. No us oblidem.