ara torno
Una pregunta que es respon sola
Una cosa molt definidora de la manera de ser dels catalans són les manifestacions públiques d'orgull quan un català triomfa a l'estranger. Un dels últims casos és el dels cuiners catalans que han agafat rellevància mundial, fins al punt que no només s'igualen amb els millors cuiners del món, sinó que en són referència. Primer de tot, cal dir que això està molt bé i que és motiu més que suficient per mostrar aquest orgull tan català de què parlàvem, encara que sovint es faci passar per mèrit o orgull espanyol, com sol passar perquè som una nació sense estat, igual com el País Basc, que és d'on provenen els altres cuiners d'aquest dream team. La qüestió és que és la cuina que es fa a Catalunya la que és referència mundial. I que no és una qüestió de generació espontània, com podria ser si el cas es reduís a la genialitat de Ferran Adrià. No, que siguin tants i tan bons, amb Joan Roca i Carme Ruscalleda al podi, només pot ser perquè s'han fet coses ben fetes perquè això passés. Tot això ve a tomb del ressò mediàtic que ha produït aquesta setmana la notícia que aquests cuiners catalans faran classes a la universitat de Harvard, que com tothom sap, si més no per les pel·lícules, és la crème de la crème (mai millor dit, i perdonin l'autoelogi) en l'educació superior. Cuiners catalans a Harvard, quin gran titular per presumir d'orgull de país. La idea dels responsables de Harvard és, tant com parlar de cuina, relacionar-la amb la ciència i amb valors com el talent. «Encara que els alumnes estudiïn literatura, art o història, volem que comprenguin el valor de la ciència a través de la cuina i que el que aprenguin en les classes ho apliquin en la vida.» Aquests de Harvard en saben. La connexió entre lletres i ciències, entre diferents formes de coneixement, és un salt qualitatiu bàsic que als Estats Units fa temps que tenen clar. Un dels cuiners que hi participaran ho va dir molt clar: «Quan Harvard fa un nou curs, totes les universitats del món la copien.» La pregunta, doncs, potser és: Per què tenint aquest talent aquí això no s'ha fet en una universitat catalana? Em fa l'efecte que es respon sola.