Doncs no, era l’hivern

No sé si ho recorden, però temps enrere ens vàrem passar mesos i mesos dient que s’acostava una tardor calenta. I, tot i que veient la temperatura que fa aquests dies –i la que s’anuncia per als vinents– podríem dir que la vàrem encertar, em sembla que, si del que parlàvem en realitat era de la situació política i no del temps, el que serà calent serà l’hivern. Fixin-se si no quines casualitats, que el famós Consell de Ministres a Barcelona –el del “turisme ministerial”, que deia Elsa Artadi– se celebrarà el dia 21-D, que és el dia que oficialment comença l’hivern. Ja he vist diferents missatges a la xarxa convocant manifestacions per a aquell dia, i alguns parlen d’una aturada de país. No sé si n’hi ha per a tant, però és innegable que venir a fer un Consell de Ministres a Barcelona i no voler-se reunir amb l’executiu català fa lleig. Molt lleig. Perquè, què faran? Ens obsequiaran amb una pluja de milions, com ho feia el PP quan ens feia venir ministres un dia sí i un dia també? El 21-D començarà l’hivern, farà un any de la victòria electoral del 21-D, no se n’oblidin, Jordi Sànchez i Jordi Turull ja encadenaran 21 dies de vaga de fam. I Forn i Rull –i ves a saber qui més– n’acumularan també uns quants, molts. Perquè un sol dia de vaga de fam ja és d’una duresa extrema. Serà un hivern calent. Perquè serà, a més a més, l’hivern en què s’haurà de posar definitivament una data al judici de l’1-O i, ho intueixo veient el que està passant aquests dies, un hivern en què les accions de protesta poden anar l’una rere l’altra. Serà l’hivern en què Pedro Sánchez haurà de decidir si definitivament intenta salvar-se convocant eleccions, i serà l’hivern en què Vox (riu-te’n de Cs), ara envalentit, ens anirà obsequiant dia sí i dia també amb missatges que ens trauran de polleguera. Soc incapaç de preveure el que pot passar, però em sembla que el que sí que tots som capaços de preveure és que el diàleg entre el govern de Sánchez i el de Torra no és (ni serà) diàleg. Probablement d’aquí a pocs mesos les dues parts ho reconeixeran. I sé segur una altra cosa, d’aquest hivern: no serà l’hivern de la negociació de cap referèndum a Catalunya. Per això l’intueixo calent.