Monarquia i urnes

Els universitaris catalans han estat convocats a les urnes per votar a favor o en contra de la monarquia i alguns s’han abstingut d’anar-hi argumentant que no té cap sentit participar en una qüestió que només afecta l’Estat veí. Com sempre, la joventut donant mostres d’una saludable lucidesa que a vegades trobem a faltar entre els professionals de la política. Curiosament, la mateixa setmana d’aquestes votacions universitàries és la que ha triat el president espanyol, Pedro Sánchez, per insinuar en una entrevista radiofònica que el fill de l’emèrit estaria disposat a renunciar a la inviolabilitat que li atorga l’actual marc legal. Doncs ja tenim una pista sobre cap a on pot anar la suposada reforma constitucional que els poders estatals estan enfornant. Potser és això el que inquieta a Miquel Roca Junyent, pare de la Constitució i defensor d’infantes, quan diu que li fa por la imminent reforma perquè el que està sentint no li plau. És clar que l’antic col·laborador de Jordi Pujol sap prou bé que de cara a la qüestió catalana una reforma de la carta magna serviria més aviat per recular que no pas per avançar. Sobretot ara, que l’espantall de Vox és el pretext perfecte per fer sortir del cau tots els amants de la recentralització. Mentrestant, els bascos, que de rebuig a la monarquia hi entenen molt més que nosaltres, avancen cap a un nou Estatut, un altre tema en el qual també ens porten molt avantatge.

Sí, tenen raó els universitaris que no van acudir a les urnes quan argumenten que estem parlant d’un tema propi de l’Estat veí. Però no deixa de provocar una fonda satisfacció veure com l’exercici lliure i democràtic dels estudiants es decanta massivament en contra d’uns reis inviolables especialitats a sodomitzar la intel·ligència dels súbdits amb recepcions fastuoses, inauguracions ridícules, salutacions teatrals i discursos soporífers, això sí cortesanament pagats amb els impostos de tots nosaltres.