Vaig votar la Constitució

Parlem-ne, de la Constitució, si tant el soroll ambiental hi obliga. Jo sí que tinc edat per haver-la votat. La vaig votar, i afirmativament. Me’n penedeixo? No em tiraré pedres a la teulada personal i generacional ni donaré peixet als que retrospectivament la vituperen: gens. Venia avalada per polítics de primera categoria. Ho repeteixo: de primera categoria, i remarco “polítics”. Tarradellas, Pujol, Roca, el Guti, Reventós, Suárez, Carrillo, González, Fraga... Dic Fraga i m’hi reafirmo: va conduir cap al joc democràtic l’extrema dreta franquista de la qual ell formava part. Carrillo va fer maniobres semblants amb els seus. I González, i Pujol. És ara que la dreta més esvalotada s’ha desenganxat del partit del seu fundador. Senyal que els que el lideren són un desastre. Els dirigents dels altres partits són també millorables. La degradació és a ulls vista.

La plaça on s’erigeix l’edifici dels jutjats de la meva ciutat es diu Tomás y Valiente, el president del Tribunal Constitucional assassinat per ETA. Pujol l’anava a veure. Ingerències? Diàleg. Algunes sentències del tribunal presidit per Tomás y Valiente sobre Catalunya no serien ara possibles. El mateix tribunal havia cancel·lat anteriorment la Loapa que treia poders a les autonomies. També parlem, doncs, de magistrats valuosos i responsables. On són? O el rei. Deixem ara si Joan Carles estava més o menys confabulat amb el cop del febrer del 1981. El va frenar i la seva figura es va propulsar. El fill només l’hem vist en situació tan compromesa i amb el mateix aire de severitat quan va esbroncar els independentistes i els catalans que, sense ser-ho, esperaven una fraseologia conciliadora del cap de l’Estat.

Han dimitit de bons polítics, de bons jutges i el rei ha abdicat les seves funcions. I la Constitució? Estic amb Miquel Roca i amb l’esperit de Tomás y Valiente: es tracta d’interpretar-la amb sentit d’estat. Com que no ho han fet, la percepció és que ha quedat superada i inservible. Els mateixos que en tenien la custòdia l’han engegada pel pedregar.

La percepció és més acusada a Catalunya, on l’independentisme ha crescut i s’ha fet molt majoritari després que el Constitucional tombés l’Estatut. Mentre la independència no sigui un fet serem una autonomia subjecta a la Constitució. Reformar-la? Qui que no li resti atribucions catalanes? Com es resol el problema? Amb bons polítics i togats. On són, dic?

Ara: a mi, independentista de naixement però un possibilista adaptable a les diverses situacions, ningú no em farà dir que la Constitució no s’havia llavors de votar i que no ha funcionat. La meva generació va respondre. La següent frustra, de moment i en espera de novetats, els que volíem un país millor per als fills.