Baix cost

Com que avui volia ser a Brussel·les per a la presentació del Consell per la República (el naixement d’un organisme que aviat ens permetrà tenir una identitat digital catalana i republicana –i, és clar, legal– no es viu cada dia), vaig decidir desplaçar-m’hi en avió. D’un any cap aquí hi he anat en diferents ocasions a fer algunes entrevistes, a Brussel·les, i és estrany no trobar-se algun conegut a l’avió (per això les cimeres secretes és molt difícil que puguin continuar essent secretes) o no veure algun passatger que porta un llaç groc a la jaqueta. Però vaja, avui no els volia pas parlar d’això. Ni fer cap gran teoria política. Els volia parlar simplement d’això de viatjar en avió. De com a poc a poc a això que en diem companyies de baix cost ja els hauríem d’anar traient la primera part de la definició. Ho dic perquè anant-hi vaig poder estrenar aquesta nova modalitat de Ryanair, que ara ja no et deixa pujar a l’avió ni aquella maleteta (la que posaves a l’armariet de dalt dels seients) si abans no passes per caixa o no voles amb seient prioritari. Els estalvio els comentaris que vaig sentir quan, a punt d’embarcar, l’hostessa de la companyia explicava als passatgers que ara la maleteta es paga i que per deu euros de res te la posen a la bodega o no embarques. No passa res. Perquè ni et ve de deu euros ni et vols quedar a terra. Però em pregunto quant tardaran les altres companyies a copiar la mesura. Si fan com amb els endarreriments, serà immediat. Perquè ara, de puntuals puntuals, en el sector del baix cost –o és que jo tinc mala sort– només hi ha els avions del matí. Com que el mateix avió va i ve de la ciutat d’origen i destí en diverses ocasions al llarg del dia, els endarreriments s’acumulen i a la nit són sovint espectaculars. N’he patit d’una hora, de dues, de tres i de sis. Quan arriben tard, en arribar la companyia se sol disculpar per la megafonia de l’avió. L’altre dia em vaig fixar, però, que el missatge de disculpa per l’endarreriment, a Vueling el tenen enregistrat. Són tants, suposo, els dies que van amb retard, que el missatge que et deixen anar és enregistrat. Fa lleig. Segur que vostès en tenen un munt, de casos per explicar. I jo. Però no em queda més espai. Només volia aprofitar per dir-los, a aquestes companyies, que baix cost no hauria de ser sinònim d’un servei de baixa qualitat.