opinió
La MAT a Catalunya: per a una igualtat de tractament
Hem denunciat en cada reunió la diferència de tractament entre les poblacions del nord i del sud; els del nord estem ben informats, mentre que els nostres amics del sud no han rebut cap informació i han estat menyspreats pels poders públics
El projecte de línia elèctrica aèria de 400.000 volts (THT/MAT) que es va presentar a Perpinyà el 2001 sobre una connexió elèctrica entre Baixàs i Sentmenat suposava la construcció d'una gegantina infraestructura. Les associacions i els escollits (càrrecs electes municipals) ens vàrem adonar ràpidament de la perspectiva d'una massacre del medi ambient, de les nombroses repercussions sobre l'economia turística i agrícola i de les greus amenaces sobre la salut, particularment la dels nens, a causa dels camps electromagnètics.
Des del començament, els contactes associatius entre el nord i el sud han permès a les poblacions dels dos costats de la frontera d'associar-se en l'organització de les diferents manifestacions: Perpinyà, Ceret, la Jonquera, el Portús, Girona, Barcelona. Des del 2001, uns lligams molt forts s'han establert entre els diferents moviments associatius, així com una gran solidaritat. Diversos manifestos comuns, com el de Rocabruna i el del Portús, han estat signats conjuntament. Cal recordar que la nostra història és comuna i que la separació dels catalans per una frontera artificial s'ha fet contra la voluntat del poble. Aquests acostaments ens mostren el que podria ser l'Europa de les nacions, massa sovint pervertida per l'actitud dels polítics que ens governen.
A Perpinyà va tenir lloc, el 2003, un debat públic, demanat per les associacions i al qual vàrem aconseguir introduir sovint representants de les associacions del sud. Per desgràcia, malgrat les nostres intervencions insistents, no ha estat possible portar el debat més enllà dels Pirineus, tot i que la qüestió principal a tractar fos una connexió transfronterera de Baixàs a Sentmenat.
A Catalunya Nord, en un context de forta oposició, el front comú creat entre els escollits, les associacions i la població va obligar inicialment l'Estat francès a anul·lar el projecte de línia aèria a la plana del Rosselló. Després de diverses temptatives per trobar alternatives, especialment al pas pel Vallespir, on van ser aferrissadament combatudes, el govern francès va trobar a Europa la justificació que necessitava, ja que s'havia classificat aquest projecte entre els estats francès i espanyol com a prioritari. El senyor Mario Monti va entrar aleshores en escena amb discursos diferents al nord i al sud. En aquest context, el ministre de Medi Ambient francès va anunciar una solució soterrada en corrent continu. Cal dir que després de nombrosos anys de lluita difícil, aquesta solució va ser acollida amb un cert alleujament per les poblacions.
Però el punt important que provoca la nostra còlera i la nostra indignació és que aquesta línia soterrada surt de Baixàs i només arriba a Santa Llogaia, i la resta del traçat s'estén de forma aèria, amb tots els riscos que suposa i que ja han estat mencionats abans. Les poblacions, les associacions i els escollits del Principat no han estat ni informats ni consultats sobre els traçats, i no hi ha hagut debat públic ni concertació. Aquesta diferència de tractament entre les poblacions del nord i del sud és per a nosaltres intolerable i indignant, i la sentim com una veritable ferida.
Sempre ens hem oposat a aquesta línia de caràcter mercantil, especialment perquè se'ns ha imposat per un acord internacional signat entre els dos estats. Però, malgrat això, els col·lectius d'escollits i les associacions hem pogut, en el marc d'una concertació, imposar les nostres exigències en matèria mediambiental, hidrològica i de salut. Gran part del traçat definit se situa en la zona d'influència del TGV i els valors de camp magnètic del corrent continu han estat validats pels nostres experts.
En aquest estadi, hem denunciat a cada reunió la diferència de tractament entre les poblacions del nord i del sud; les unes, informades, havent discutit variants de traçat, havent imposat un túnel per travessar els Pirineus, havent comprovat el nivell dels camps magnètics i havent exigit el respecte dels cursos d'aigua i altres factors hidrològics, etcètera; mentre que els nostres amics del sud no han rebut cap informació i han estat menyspreats pels poders públics, encara que el projecte fos portat a terme per una societat, Inelfe, 50% francesa i 50% espanyola, i de la qual el president és espanyol!
Aquesta diferència de tractament és inacceptable per a nosaltres. Les declaracions que hem fet, sovint molt dures i al més alt nivell, no han portat enlloc, ja que cada estat es parapeta darrere la seva independència, mentre que el projecte és un projecte comú pagat a mitges per cada estat. Les autoritats europees, presents en tot aquest debat, haurien d'imposar una igualtat de tractament per als dos costats de la frontera.
Continuem estant units i solidaris amb els escollits i amb les associacions sud-catalanes que han estat sempre presents en aquesta lluita amb arguments idèntics als nostres, però hem de fer palès el sentiment d'amargor i de decepció que sentim en relació amb els dirigents dels dos estats i d'una Europa del segle XXI en la qual pràctiques com les que denunciem no haurien de ser possibles. Solemnement demanem al govern de la Generalitat que tingui una actitud responsable i intervingui en aquest assumpte, en lloc d'excusar-se dient que la responsabilitat és del govern espanyol.
