Opinió

Tribuna

‘Presència Evangèlica’

“És gràcies a la tenacitat i fidelitat a la llengua dels seus promotors que publicacions com ‘Presència Evangèlica’ han arribat als 50 anys

El gener de 1966, en una con­ferència a Bar­ce­lona, el direc­tor de la Soci­e­tat Bíblica de Madrid, enti­tat pro­tes­tant per a la difusió de les escrip­tu­res en dife­rents llengües, fent referència a l’edició de la Bíblia en idi­o­mes diver­sos, afirma que hutus i tut­sis tin­dran abans les escrip­tu­res en les seves llengües que no pas els cata­lans. Lluny de pro­vo­car només indig­nació entre els assis­tents a l’acte, aquells mots, del tot des­pec­tius cap a la llen­gua cata­lana i la capa­ci­tat d’acció dels pro­tes­tants cata­lans, van pro­vo­car una reacció imme­di­ata, de caràcter posi­tiu, entre pas­tors i líders pro­tes­tants. El 16 de febrer ja es cons­tituïa la Fun­dació Bíblica Evangèlica de Cata­lu­nya, amb presència de les dife­rents deno­mi­na­ci­ons del pro­tes­tan­tisme català, per tal de fer arri­bar els tex­tos bíblics a la soci­e­tat cata­lana en la seva pròpia llen­gua, des de l’afir­mació de “llur cata­la­ni­tat i la res­pon­sa­bi­li­tat de fer ser­vir la llen­gua que Déu ens ha donat”.

Dos anys després, té lloc el nai­xe­ment de Presència Evangèlica, revista pro­tes­tant i en català. La decisió és presa en la pla­ci­desa asso­le­llada d’un diu­menge al matí, amb els seus pro­mo­tors tran­quil·lament asse­guts en un banc del parc de la Ciu­ta­de­lla, per defu­gir les sos­pi­tes poli­ci­als. Àngel Cortès, empre­so­nat el 1945 per la seva militància inde­pen­den­tista, n’és el motor ini­cial i pri­mer direc­tor, funció que el 1975 assu­mirà Ben­jamí Pla­nes fins a l’actu­a­li­tat. Tots dos, amb el teòleg Josep Grau, en són els fun­da­dors. En va aparèixer el pri­mer número el 20 d’abril de 1968, amb un tiratge lla­vors no supe­rior als 800 exem­plars. La sig­ni­fi­cació històrica de la ini­ci­a­tiva és extra­or­dinària perquè es tracta de la pri­mera publi­cació pro­tes­tant ínte­gra­ment en català, la con­tinuïtat de la qual arriba fins als temps pre­sents.

El món pro­tes­tant toparà amb l’hos­ti­li­tat o bé el silenci de la premsa con­ven­ci­o­nal, amb l’excepció dels periòdics d’ide­o­lo­gia més pro­gres­sista o libe­ral. A la segona mei­tat del segle XIX i fins al 1939, la premsa repu­bli­cana va ser l’única ali­ada que el cris­ti­a­nisme de la Reforma va tro­bar i també l’únic por­ta­veu de la seva existència i les seves acti­vi­tats, ja que la resta de periòdics s’hi refe­rien des de la bel·ligerància, el menys­preu o la indi­ferència. Per aquest motiu, dis­po­sar de premsa pròpia esde­vingué, des del prin­cipi, un objec­tiu pri­o­ri­tari, no sem­pre a l’abast de totes les comu­ni­tats. La pri­mera publi­cació pro­tes­tant als Països Cata­lans apa­reix a Bar­ce­lona, el 10 de juny de 1869: és el set­ma­nari El Eco Pro­tes­tante, pro­mo­gut per Antoni Valles­pi­nosa, del qual sor­ti­ran 26 números i que venien els alum­nes de l’escola pro­tes­tant. Tres mesos després, veu la llum el men­sual Boletín Balear de la Soci­e­dad Evangélica de Mahón, del qual sor­ti­ran set números. A Cata­lu­nya Nord, l’única publi­cació pro­tes­tant surt el 1896, amb el men­sual Le Vrai Chrétien, admi­nis­trat pels pas­tors Cha­pal de Cot­lliure i Araud de Per­pinyà. Serà activíssim en el com­bat con­tra l’alco­ho­lisme i res­po­nent els atacs del periòdic catòlic Croix des Pyrénées-Ori­en­ta­les. El 1900, a València, s’edita la publi­cació infan­til Hojas Domi­ni­ca­les, molt uti­lit­zada a les nom­bro­ses esco­les domi­ni­cals, acti­vi­tat docent habi­tual en el món pro­tes­tant, arreu. Diri­gida per Johan E. Uhr, fins al 1912, Vicent Mateu en serà l’ànima, com també de La Escu­ela Domi­ni­cal, que aquest any en fa el relleu.

Des de la impressió i el dis­seny més modes­tos, fins a revis­tes impe­ca­ble­ment edi­ta­des, totes les moda­li­tats es tro­ben pre­sents al llarg de la història de la premsa pro­tes­tant que abasta des de sim­ples but­lle­tins d’una església local deter­mi­nada, fins a periòdics més gene­rals de deno­mi­nació o bé premsa pro­tes­tant espa­nyola, a l’inte­rior de la qual es pot anar seguint també l’acti­vi­tat del pro­tes­tan­tisme a Cata­lu­nya, les Bale­ars i el País Valencià. De les més de 130 publi­ca­ci­ons pro­tes­tants que apa­rei­xe­ran als Països Cata­lans, des de 1869 fins a l’actu­a­li­tat, n’hi haurà que tin­dran una vida curta, a cops efímera. D’altres, molt poques, arri­ba­ran al mig segle de presència pública i algu­nes ani­ran can­vi­ant de capçalera, apa­rei­xent i rea­pa­rei­xent segons el con­text polític i les cir­cumstàncies del moment. A diferència de França, on Le Sig­nal (1894-1908), hi fou d’apa­rició diària, la peri­o­di­ci­tat més curta de la premsa pro­tes­tant als Països Cata­lans ha estat de caràcter set­ma­nal. Igual que altres publi­ca­ci­ons en català, de temàtica diversa, com Res­sor­gi­ment (Bue­nos Aires), Ger­ma­nor (San­ti­ago de Xile), Tre­ball, Serra d’Or i Cavall Fort (Bar­ce­lona) és gràcies a la tena­ci­tat i la fide­li­tat a la llen­gua dels seus pro­mo­tors, com és el cas dels res­pon­sa­bles de Presència Evangèlica, que han arri­bat totes als 50 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia