Si tu vas al cel amb patinet...

“Si tu vas al cel amb patinet”, deia la lletra d’una cançó d’aire folk que ens cantava als germans petits la meva germana gran. Tornada de macabra premonició, perquè ja hi ha hagut un dramàtic cas a conseqüència d’un accident de patinet motoritzat, un dels que es presenten com el número u dels regals nadalencs. No vull carregar, ni de bon tros, contra els patinets amb motor, ni els seus conductors, sinó contra un ús caòtic que no només depèn de normatives, com ara la de circular pel carril bici, que són necessàries i importants, sinó d’aplicar criteris de sentit comú i sensatesa. No sé el que passa al seu poble o ciutat, però per l’experiència al meu barri de Sants, a Barcelona, ara em fa més por ser vianant que conduir en cotxe en un dia d’operació tornada. Els vianants, que som tots, tenim ara el perill dels vehicles que, com el patinet amb motor, passen pel nostre costat, com si es tractés del carro de la compra. I no només patinets, tota una gamma de vehicles d’una o dues rodes als conductors dels quals demano que prenguin consciència que porten un vehicle i que recordin que quan circulen per la vorera la prioritat absoluta és la del vianant per la seva indefensió. O sigui, que si toquen el timbre no ho facin perquè el pobre caminant s’aparti, sinó per avisar de la seva presència. I si cal parar es para. Fer conviure vehicles de diferent naturalesa i lògica de conducció amb els vianants requereix una actitud que no sempre es compleix perquè se salten els hàbits fins ara interioritzats com per exemple pensar que no pugui venir un vehicle en direcció contrària mentre trevesses un carrer mirant en el sentit correcte de circulació. Tot aquest clima fa que com a vianants estiguem perdent la lògica. L’altre dia, caminant per un carrer estret, flanquejat pels habitatges per un cantó i pels cotxes aparcats per l’altre, vaig ser increpat per un altre vianant per no caminar prou de pressa. Entre tots plegats estem convertint això de sortir al carrer en un repte perillós.