Provocacions

Més de dos milions de catalans assistiran el dia 21 a una provocació directa de l’Estat espanyol, que vol ampliar l’escarment i expandir la humiliació a totes aquelles persones que van gosar somiar en un futur diferent i van defensar les urnes davant la repressió policial i l’assetjament judicial.

Torna a bastir-se un relat fals d’una Catalunya violenta i sense llei, una mena de Wild West que necessita ser pacificat amb el Setè de Cavalleria. La idea d’un 155 sine die que permeti fer una desinfecció a fons guanya cada cop més protagonisme a l’Estat, i es fan passes clares en aquesta direcció. La voluntat de menysprear i silenciar les vagues de fam, o la tria de l’aniversari de les eleccions del 21-D per fer un Consell de Ministres a Barcelona –després de 4 dècades sense fer-ho– no són casualitats. L’elecció del Palau de Mar, desaconsellada pels mateixos Mossos, busca unes imatges i unes excuses molt clares que sostinguin el discurs inventat de la violència. Saben que la situació és molt delicada. Més de dos milions de catalans veuen empresonats o a l’exili els líders que van triar democràticament per governar el país. En el ple monogràfic per parlar sobre Catalunya al Congrés, Pedro Sánchez –que representava un bri d’esperança en un canvi de direcció que pogués posar les bases a una resolució política del conflicte– va començar la seva intervenció dient “mentiders” a més de dos milions de ciutadans i posant la Constitució com a única resposta possible a qualsevol inquietud democràtica. Com a cirereta del pastís s’envien 1.000 efectius policials a Catalunya, tot menyspreant l’autogovern i les competències del Mossos d’Esquadra.

En aquest context es fa molt difícil mantenir la calma i no caure en les provocacions i els paranys, però mantenir el caràcter cívic i pacífic del moviment independentista és vital. Hi ha moltes maneres no violentes de demostrar el rebuig a les provocacions de l’Estat i l’opció més intel·ligent és no sortir d’aquest marc que ha meravellat el món durant l’última dècada.