Quinze dies

Quinze dies fa, avui, que Jordi Sànchez i Jordi Turull fan vaga de fam (saben què són, quinze dies sense menjar?); i en fa dotze que la fan Joaquim Forn i Josep Rull. Avui, també, fa dos dies que fa vaga de fam l’alcalde de Montblanc, el republicà Josep Andreu; i avui, és clar, en fa un que Jordi Turull és a la infermeria de Lledoners. L’hi van traslladar ahir, després de catorze dies sense menjar. Amb aquest panorama, sàpigues, Jordi (i t’ho dic perquè sé que llegeixes aquest diari), que a la infermeria hi som tots. A la infermeria emocional. Perquè encara estem en estat de xoc. Perquè una vaga de fam és una mesura extrema (què fa Tardà dient que a ERC la vaga de fam “no l’han creguda necessària”?; no ho veu que, si més no, és millor estar callat?); una mesura extrema, deia, que ens deixa a tots tocats. S’ha de ser molt valent, per fer una vaga de fam. I tenir una gran convicció. Per això em trec el barret, perquè em sembla que jo no podria. Em fa respecte, ja ho he dit en alguna altra ocasió. I me’n fa encara molt més, Jordi, quan sé que, conjuntament amb els altres presos i preses, heu signat l’article que avui publiquem, i que no desprèn més que convicció: “Quan declarem davant del Tribunal Suprem, no renunciarem, no capitularem, no ens rendirem (...) Mantindrem el cap ben alt i parlarem clar, convençudes i convençuts plenament de la nostra innocència i de la legitimitat de les nostres accions i de les nostres conviccions”, dieu. Ja ho sé que no es pot fer res més, perquè quan un té raó no pot fer res més que defensar-la fins al final. Però m’admira, vull que ho sapigueu, la vostra convicció. Quins cordons! (per no dir una altra paraula que rima amb aquesta). Quinze dies de vaga de fam i amb el cap ben alt. Fins i tot a la infermeria. Quin contrast amb la manca de respecte de Casado l’altre dia fent-ne burla i parlant de la “dieta proteica” dels presos. Pateixo. Pel qui hi ha a la infermeria i pels qui hi poden acabar anant; i estic temptat de demanar-vos que ho deixeu. Perquè ja fa quinze dies. I demà 16. I el dia 20, la vigília del 21-D, en farà vint. I aquell dia Pedro Sánchez i sis ministres del seu govern (i un parell de consellers, tot sigui dit) soparan a Barcelona convidats per Foment de Treball. Sense comentaris.