A la tres
Se’n van?
Com que quan van crear la fundació i van celebrar la primera edició dels premis ho van anunciar a so de bombo i platerets, no deixa de ser curiós que ara, a punt de complir deu anys, la Fundació Princesa de Girona (abans, és clar, Príncep de Girona) hagi anunciat aquesta setmana amb una simple nota de premsa que, el desè aniversari dels premis, l’any vinent, el celebraran a Barcelona. Com que es veu que serà l’any de l’estrena oficial d’Elionor, els seus pares li volen estalviar el mal tràngol d’anar de visita a una ciutat governada per una alcaldessa republicana que no els cedeix un Auditori que estarà en obres sempre que el demanin (i que ella sigui alcaldessa, és clar). Fugen, els reis? Fuig, la princesa? No ho sé. Ho sabrem l’altre any. De moment, sembla que ses majestats fan un parèntesi esperant a veure cap on van els esdeveniments. Però no em negaran que, justament en el desè aniversari, i després d’haver fet nou edicions a Girona, és ben estrany (per no dir còmic) que els premis Princesa de Girona es donin a Barcelona. Per donar-hi més rellevància, diuen. Ha! Probablement no és la renúncia al títol que vaticinava irònicament Arcadi Espada aquesta setmana a El Mundo, però sí que és una certa derrota. Un derrota, és clar, d’aquells patrons que, ben cofois (ho recordo com si fos ahir), l’any 2009 ens van venir a explicar al diari (aleshores jo era director adjunt d’El Punt) les bondats de la reial fundació. No sé què en pensen ara els artífexs d’aquella posada en escena, que tenen noms i cognoms, i totes les forces vives de l’empresa i l’economia gironina que aleshores ens demanaven als periodistes complicitat perquè consideraven el príncep “un dels nostres símbols més preuats” (així es deia en la nota de premsa feta pública en anunciar la creació de la fundació). He fet l’exercici de buscar a l’hemeroteca del diari les declaracions que es van fer aquells dies, però em sembla que és millor no fer quedar vermell ningú. Tothom té dret a canviar d’opinió. Fins i tot el rei. “La seva altesa reial, que té aquest títol i ens honora fent servir aquesta dignitat, sempre ha posat en relleu el seu compromís amb Girona”, deia l’ensabonadora nota oficial de la fundació fa nou anys. Ja el veuen, doncs, “el compromís”. Ferm. A 100 quilòmetres.