Opinió

opinió

Hi som a temps

La idea i volun­tat dels pares fun­da­dors de l’avui Unió Euro­pea era la cons­trucció d’una Europa unida basada en els valors que estan deta­llats a l’arti­cle 2 del Trac­tat de la UE i que són el res­pecte a la dig­ni­tat humana, a la lli­ber­tat, a la democràcia, a la igual­tat, a l’estat de dret i el res­pecte dels drets humans i de les mino­ries, i tot ple­gat basat en el plu­ra­lisme, la no dis­cri­mi­nació, la tolerància, la justícia, la soli­da­ri­tat i la igual­tat entre homes i dones. Cadascú que refle­xi­oni i ana­litzi si tot el que està pas­sant en l’àmbit de la UE està sota el paraigües de la volun­tat dels pares fun­da­dors i de molts euro­peis­tes. D’aquesta reflexió em sur­ten una sèrie de fets que avui són ben pre­sents i que d’alguna manera posen en qüestió alguns dels valors des­crits. Així, la gestió de la sor­tida de la crisi econòmica, amb una soci­e­tat desi­gual que deixa àmplies capes de la població fora del mer­cat labo­ral o amb sala­ris insu­fi­ci­ents, reque­reix un cop de timó que garan­teixi que ningú quedi exclòs.

De fet, la con­creció més recent és la revolta dels armi­lles gro­gues a França, pro­tes­tant con­tra la pujada d’impos­tos i dema­nant més soli­da­ri­tat amb les capes popu­lars i labo­rals i també garan­tia per als pen­si­o­nis­tes, tot ple­gat és una reacció a les desi­gual­tats que s’estan pro­duint a les soci­e­tats euro­pees. Aquest esce­nari per­ju­dica la capa­ci­tat de la UE per inte­grar les per­so­nes d’altres cul­tu­res i evi­tar les reac­ci­ons cap al ter­ro­risme. I també com a reacció a tot això, es mani­festa un auge dels par­tits d’extrema dreta, sovint anti­eu­ro­peis­tes, que, amb mis­sat­ges curts i clars, sedu­ei­xin ciu­ta­dans als quals la política tra­di­ci­o­nal no dona res­posta. Per altra part, la rea­li­tat que hem vist els dar­rers anys de la crisi de refu­gi­ats, denota que massa estats de la UE han trans­gre­dit els valors bàsics com són la soli­da­ri­tat i el res­pecte als drets humans de les per­so­nes refu­gi­a­des i emi­grants. També la gestió del Bre­xit i la difi­cul­tat de tro­bar-hi sor­tida bàsica­ment per la defensa de l’interès par­ti­cu­lar, en comp­tes del gene­ral, posa de mani­fest una manca de soli­da­ri­tat, a part de difi­cul­tats econòmiques i labo­rals, que no aporta res de bo i que pot obrir un camí de sor­tida de la UE que fins fa poc temps era ini­ma­gi­na­ble. El qüesti­o­na­ment de la sepa­ració de poders, com també passa en algun estat de la UE, amb la volun­tat del govern d’inci­dir en el poder judi­cial, ha posat con­tra les cor­des l’orde­na­ment jurídic de la UE, que ha actuat per evi­tar-ho, no sem­pre amb èxit. I també com a reflexió interna, la UE hau­ria de tro­bar solu­ci­ons a rea­li­tats com la de Cata­lu­nya, a par­tir del diàleg i la nego­ci­ació política, en comp­tes de basar-ho tot en la judi­ci­a­lit­zació de la política. Són massa els rep­tes que tenim sobre la taula, però també tenim l’eina per solu­ci­o­nar-los, que és la Unió Euro­pea, la qual ha de garan­tir els valors que la defi­nei­xen i hau­ria d’adap­tar-se al que demana la ciu­ta­da­nia i avançar amb pas ferm cap a una unió política i econòmica garan­tint la diver­si­tat i fent pre­val­dre l’interès gene­ral per sobre del par­ti­cu­lar. Encara hi som a temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia