Massiva i pacífica

Al carrer massivament, determinats, ferms i pacífics. Així han demanat aquesta setmana en una carta conjunta tots els presos polítics que siguin les mobilitzacions d’avui. Massives i pacífiques. Perquè massives i pacífiques han estat sempre les mobilitzacions del moviment independentista –i del republicanisme– d’aquest país. Perquè tenim dret a sortir al carrer, a manifestar-nos, a protestar per aquesta provocació que és fer un Consell de Ministres un 21-D. A ningú se li va acudir? Si tenim en compte el desplegament policial (Policía Nacional, Mossos, Guàrdia Urbana, antiavalots, la Brimo, els Arro, els Tedax, els GEI, helicòpters sobrevolant la capital...) i que a tot Catalunya hi haurà pràcticament nou mil agents de tot tipus pendents de Sánchez i els seus disset ministres, és evident que la diada d’avui, de massiva ho serà. Calia, aquest desplegament policial massiu? Algú ens explicarà quant val? I, és clar, ningú admetrà que per si mateix tot aquest desplegament ja és una provocació? Ens tracten, ho he dit mil vegades, com si fóssim una colònia; com si avui el virrei –es veu que el rei ja no s’hi atreveix– ens vingués a saludar. Per això ha de ser multitudinària, i per això ha de ser pacífica. Perquè totes les protestes del moviment català ho han estat fins ara i perquè nosaltres no som pas els armilles grogues, que a mi em sembla que fins ara algunes comparacions amb ells ens han fet més mal que bé. Hauria de ser massiva, i hauria de ser pacífica, sense incidents (i per això cal que avui tothom es carregui de paciència) perquè ho hem de tornar a ensenyar a fora. I quan dic a fora també vull dir a Espanya. Aquesta vegada i les que facin falta. Perquè el govern espanyol s’adoni (sí, ja ho sé que no ho farà, però persistirem) de com de ridícul ha estat tot plegat. I que es faci la pregunta que ens fem tots: Era necessari ser aquí avui? Què pretenen? Si Sánchez ja va dir l’altre dia públicament que no farà cap proposta per a Catalunya fins a les sentències de l’1-O, a què treu cap tot això? Està ja en precampanya i atiar el conflicte català sempre dona vots, com deia la seva sòcia andalusa? Si Sánchez volgués solucions, les negociaria en privat. I no ho està fent.