Pres. Puigdemont i Torra SA

Srs.: Per la present els escric amb relació a l’estoc de demandes que el seu divers i curiós grup empresarial té amb relació a la nostra, Per la Independència, de la qual són socis molts que ho creuen de bona fe, inclosos aquells que tenen accions en la seva empresa, ja que tots estem en el grup Procés Cap a la Independència, impulsat, com bé saben, pel grup Tots Culturals i l’assemblea Anem Naltros de Cap. Sembla que amb relació als objectius del grup, la nostra empresa, que dona suport a les seves presidències, va establir, després del “crac” de les lleis d’emancipació nacional i de la declaració d’independència, un seguit de resolucions consistents a establir una majoria nacional, però a curt termini en resoldre l’emergència dels presos i els exiliats que l’empresa ha acumulat degut a la insolvència de les esmentades llei i declaracions, motiu pel qual es va acordar la unitat de tot el grup empresarial a fi i efecte de presentar sempre la mateixa estratègia als nostres competidors, sobretot i atès al fet que ells fa segles que ocupen posicions de poder real i són capaços de vendes massives que finalment marquen les lleis de manera inapel·lable. Convençuts que treballant en l’exemple del bon govern podríem amb certa facilitat assolir aquesta majoria nacional, no entenem, estimats presidents, quina és la seva estratègia.

Les seves demandes contínuament trenquen el mercat, car van des de vagues insinuacions que el nostre producte és violent, amb organització o no de grups de veïns encesos, passant per fer president qui no en pot ser, fins a fervoroses declaracions de fe i unitat, fins i tot per honroses i difícils vagues de fam, envoltant-ho tot de pacifisme i radicalitat alhora, sovint més enllà del nostre soci radical genuí, Cap Utopia Parada, que com saben ha decidit treballar pel nostre producte des d’una illa al mig del Pacífic (?). Com a presidents que són, els demanaríem que ens aclarissin per carta si volen tancar aquesta etapa amb un pacte amb l’empresa rival, perquè puguem seguir tenint la llibertat comercial, o bé si han decidit treballar per la causa també des d’una illa del Pacífic. Sigui el que sigui, els apressem, gairebé dramàticament, a aclarir la seva estratègia, només això. Fins i tot si calgués que fessin un temps sabàtic i es retiressin a meditar en una cel·la montserratina, acolliríem gratament aquesta decisió, perquè mentrestant podríem amb el joc de la política pura, sortejar els icebergs que ens venen a sobre, i arribar al temperat mar d’Ítaca acompanyats d’aquells que, més enllà de cap interès personal, han maldat raonablement i de manera prudent per assolir la independència de l’única manera que es pot fer, essent una àmplia majoria democràtica feta des de la cega unitat de govern de tots plegats. I si creuen que som nosaltres els qui no sabem on anem, que ens ho diguin. La sinceritat, en la nostra empresa, és fonamental. Nota: tot això desconeixent els fets, o no, del dia 21.