Lladres i museus

Fa poc més d’un any. De matinada, com en la coneguda cançó de Maria del Mar Bonet, la Guàrdia Civil entrava al Museu de Lleida per emportar-se les 44 obres d’art reclamades pel govern de l’Aragó. Malgrat que la resolució judicial que ordenava el trasllat estava recorreguda, l’article 155 va donar la cobertura necessària per a aquest gran despropòsit. Una acció inèdita, vergonyosa i que hauria hagut de fer tremolar els fonaments d’aquesta democràcia de baixa intensitat en què vivim. Però és clar, amb tot el que estava passant al nostre país fa un any, amb l’empresonament i l’exili del govern legítim i la causa general encetada pels poders de l’Estat (també el mediàtic, evidentment) contra l’independentisme català, aquesta bestiesa no va tenir el ressò que mereixia. També, per desgràcia, hi va ajudar que el museu en qüestió es trobés a Lleida i no en aquesta Barcelona que tot ho monopolitza.

Un any després, les obres d’art i la llibertat d’expressió haurien de tornar a estar al centre del debat després que l’advocat Jorge Español –representant legal de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena– denunciés a la fiscalia d’Osca un article d’opinió publicat al diari Segre per la periodista Anna Sàez. Segons Español, l’objectiu de l’article era “transmetre que l’execució de la sentència que ordenava la devolució de les obres va ser un assalt o un robatori perpetrat per l’Estat i els seus agents”. Una nova fanfarronada d’un advocat amb el gallet fàcil a l’hora de posar querelles per les coses més inversemblants. En circumstàncies normals, sabem prou bé quin seria el recorregut d’aquesta iniciativa, però a l’Espanya actual, amb rapers, tuitaires, actors o còmics perseguits per les seves opinions, qualsevol cosa és possible. Però aquesta Catalunya que mira poc cap al seu ponent hauria de llegir l’article de l’Anna Sàez sobre l’operació trasllat. Hi trobarien una gran periodista, capaç d’escriure aquest text deliciós amb un final que comparteixo plenament: als museus, de matinada, només hi entren els lladres.