Animalades humanes

La mateixa setmana que un gos trobava la mort a l’altra punta de la pistola d’un policia a Barcelona, el Tribunal Constitucional anul·lava la llei balear que establia les curses de braus sense mort. Els gossos rodamons i els toros de lídia no mereixen encara la protecció que, gràcies a la pressió incansable dels animalistes, de mica en mica es va aplicant al món animal. Afortunadament, des de la nostra llunyana infantesa –on era habitual invertir el temps lliure en el llançament de pedres als gossos o fer-los xericar a bastonades– s’han anat assolint estimables progressos destinats a posar fi a les animalades humanes. Però encara som molt lluny del punt òptim en què les persones s’adonaran que deixen de ser-ho quan maltracten els animals. El patiment infligit al corredor de la mort dels escorxadors industrials n’és un exemple més, encara que ens entossudim a mirar cap a una altra banda mentre devorem capons i cabrits a les taules tan ben parades per a aquestes festes. Pensem-hi, quan coincidim a la carretera amb un d’aquells camions dedicats al transport d’aviram. L’agònic viatge de les aus apilonades de qualsevol manera cap a l’holocaust també escapa de moment a unes exigències normatives que haurien de ser més estrictes. El ventall és ampli, inclou també els qui infligeixen vexacions benintencionades, aquells que sobretot a l’hivern abriguen les mascotes amb vestimentes ridícules, les porten a restaurants especialitzats o fins i tot els regalen aquesta moda de muntar festes d’aniversari amb altres mascotes convidades. Això no deixa de ser una altra modalitat de maltractament. Tot plegat queda resumit en la mala fi del ca barceloní. Es veu que vindrà una investigació que n’haurà de determinar les causes exactes, l’agressivitat de l’animal, si és que la manifestava. Però, independentment del desenllaç d’aquest informe, el menyspreu cap a la vida animal ha quedat desgraciadament acreditat de nou.