Visita a la colònia

En els dies previs al Consell de Ministres de divendres a Barcelona, alguns líders del PSOE havien comentat, en privat sobretot però també almenys un, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, en públic, que el millor era deixar-ho estar. Immediatament, però, també comentaven que no ho farien perquè això seria un signe de debilitat davant els independentistes i que donaria carnassa al PP i Ciutadans, com si a aquests els importés gaire que el PSOE faci A o B per saltar-li a la jugular. Els arguments que esgrimien per tirar enrere la proposta era que, quan es va fer, se cercava fer un gest –paraula que el PSOE està ja gastant de tant usar-la de manera buida– i que ara les circumstàncies havien canviat, sobretot amb presos polítics en vaga de fam.

El problema de tot plegat rau en el fet que no és cert que se cerqués un gest amb Catalunya; es va triar el dia 21 de desembre perquè era el dia del primer aniversari d’unes eleccions que eren la culminació de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, article que es va aprovar amb el suport del PP, Ciutadans i, també, del PSOE. Venir a Barcelona, a la colònia, el dia 21 només tenia un objectiu: humiliar.

El PP no va preveure cap més sortida que no fos la rendició incondicional, volien que els independentistes demanessin perdó sotmesos per una repressió ferotge i que abandonessin els seus líders a la presó o l’exili. El relat ha estat comprat per una part molt important de la població i, sobretot, pels mitjans de comunicació que l’amplifiquen fins a l’absurd. Absurd, per exemple, és titular a portada La rendición de Pedralbes pel simple fet que Pedro Sánchez s’ha reunit amb Quim Torra. No hi ha lloc per al diàleg: derrota total i eliminació; és a dir, un nou 155 amb intervenció dels mitjans públics i l’escola, no perquè adoctrinin –el que adoctrina és un encefalograma pla en la direcció dels mitjans, per exemple– sinó perquè molesta la pluralitat i, sobretot, que es posi en dubte el seu sistema polític anacrònic.