Can Gros

“Em sap greu, ho tenim tot reservat, però gràcies per trucar...” Psè, què hi perdem, jo que penso, Sant Dalmai és aquí mateix... Ens hi arribem igualment i diem al cap de sala que som dos i que ens encabiríem a qualsevol racó. —“I aquella tauleta al costat de la barra?” —“Sí, però vol dir que hi estaran bé?” Mentre triem la comanda entra gent i més gent a provar sort. —“Ho tenim tot ple, ho sento, però gràcies per venir...” Ja ens porten els entrants. Ara, és clar, em demanaràs si s’hi menja bé... Mira, lector, no soc ni cuiner ni crític gastronòmic. En aquest camp tinc un criteri tan volàtil com aquella ploma al vent de l’ària. Et suggereixo, doncs, que facis el que he fet jo: pregunta als amics i coneguts que ja coneixen la feina dels nous propietaris. Constataràs que tothom, tothom te’n parla bé i que destaquen els cargols, el bacallà i el flam de recuit. Endevines què he triat? Doncs, au, tornem a les fórmules de cortesia, que és el que m’interessa. Des de les olivetes i la canya fins al cafè, tot el servei ha estat amanit amb frases amables i gens embafadores. Tracte, obert, no pas esbatanat, amb una simpatia que busca enseuar la relació efímera que establirem sense voler arribar a cap imantació. Ni soc el teu amic íntim ni la teva minyona, entesos? Que cadascú gaudeixi del que ha vingut a fer... I jo que penso: aquest capteniment l’ensenyen a les escoles d’hostaleria? Hi ha alguna assignatura que es digui naturalitat de tracte? Seria possible exportar aquesta manera de fer a les terrasses de bar de la costa, per exemple? Ho dic perquè és incomprensible que el nostre servei d’hostaleria de temporada sigui tan barroer, desmenjat i poc professional vivint com vivim en gran part de la indústria del turisme. No en culpo pas els treballadors, sinó els propietaris. T’imagines, lector, els directius d’una fàbrica permetent que els operaris es passessin les peces de precisió a puntades de peu? O que el director de sucursal deixés que els empleats fessin un capmàs i et lliuressin els bitllets llençant-los al vol davant teu? Doncs aquesta és l’actitud de molts cambrers de terrassa. Per respecte (i perquè som així) els catalans no cridem pas el personal de bar amb l’antipàtic “Camarero!” que sentim a altres països. Doncs, coi, també per respecte hauríem d’exigir que aquest personal ens tractés sense aquell silenci desmenjat que mira a l’altra banda del carrer i et va dient: “Engorro!”