Llibertat i educació

Podem dir que eduquem si ho fem des de l’autocensura o sense llibertat d’expressió? Com a docents podem gestionar el currículum tot evitant referències a l’actualitat, al propi país i al clima social que es viu en l’entorn de l’alumnat? Les respostes a aquests interrogants resulten òbvies si realment pretenem educar des de l’anhel del permanent perfeccionament humà, de la seva possibilitat.

Privats de llibertat en l’elecció i gestió dels objectius i continguts curriculars potser estarem practicant accions instructives però mai les podrem denominar educatives. I també, negant que la vida social, política i cultural de la comunitat on s’insereix el centre educatiu penetri i emmarqui la contextualització del currículum i, al mateix temps, esperoni el debat i el contrast d’opinions i creences de l’alumnat, que ho faci des del respecte a la pluralitat i incorporant l’anàlisi crítica necessària per a la comprensió dels fenòmens socials, sense això tampoc educarem car no contribuirem a fomentar ments informades, il·lustrades, crítiques i responsables.

Aquest any que acaba no ha estat el millor per a l’educació del país. Primer, perquè el nostre sistema educatiu va haver de funcionar sota l’impacte de l’article 155. I aquest fet, juntament amb la repressió i la coacció exercida per l’Estat a persones, col·lectius i institucions, comportà que molts docents, amb la subjugació d’alguns equips directius i membres de l’administració –que en lloc de posar-se a favor de la llibertat d’expressió col·laboraren a estendre la por, la malfiança i l’autocensura–, canviessin la seva manera tradicional d’enfocar alguns continguts de les seves matèries i, el que és pitjor, la seva habitual forma de relacionar-se amb els alumnes i amb els seus col·legues de feina. I no ens referim només a casos com el de Sant Andreu de la Barca, sinó a multitud d’accions docents que sota l’excusa de la prudència i el respecte a la diversitat d’opinions, han censurat continguts, debats a classe, crítica social... quan no han arribar al ridícul censurant llaços grocs o referències a mots “sospitosos” com llibertat o democràcia.

Conjurem-nos a fer del 2019 l’any de la recuperació del seny educatiu. I restablim els centres educatius com a veritables santuaris de la paraula lliure, del diàleg i l’expressió no autocensurada i d’obertura a la comunitat que serveixen. Santuaris on s’esperona l’anhel per una societat més justa i lliure en un país sense presos, ni exiliats, ni reprimits per les seves idees o accions democràtiques. Que els Reis Mags –no pas els altres– ens portin la força, la saviesa i la temprança necessàries per assolir aquests desigs.