Imatges d’esperança

La nació catalana fa anys que viu en una situació anormal i injusta. No és normal ni just que tinguem un govern elegit democràticament a la presó o a l’exili. No és normal ni just que un president del govern espanyol vingui a Catalunya a oferir diàleg i que el mateix dia la fiscalia (que depèn d’aquest govern) porti el govern català que està a la presó o a l’exili al Tribunal de Comptes per un valor de 8 milions d’euros. No és normal ni just que aquesta nació no pugui escollir lliurement el seu destí. No és normal ni just que siguem tractats com una colònia en ple segle XXI per un estat que es diu democràtic. No és normal ni justa la gravíssima repressió que rep la nació catalana de l’Estat espanyol. I podríem continuar enumerant anormalitats i injustícies fins a l’infinit.

Davant tanta repressió i injustícia, el moviment independentista sobreviu com pot. Sovint desorientat i sense lideratges. Els seus líders naturals són a la presó i a l’exili. Sovint, fent plantejaments poc realistes, sovint dividits, encara que més en les formes que en el fons... però, malgrat tot, sobreviu. I fins i tot les enquestes li pronostiquen noves victòries electorals, tant en les municipals com en les europees. Per això, en moments tan complicats, voldria que l’última crònica de l’ any es fixés en aspectes i imatges positives i que porten un bri d’esperança.

Primera imatge d’esperança. El dia 20 de desembre, el president Puigdemont; la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i la diputada de la CUP Maria Sirvent anuncien a Ginebra la presentació, davant el comitè de drets humans de l’ONU, de les denúncies d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Turull per vulneració dels seus drets com a diputats, i de Puigdemont per haver-li impedit ser candidat a la investidura. Cal recordar que és una acció conjunta de Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP. Això és unitat d’acció, no pas anar junts en unes llistes electorals.

Segona imatge d’esperança. La fotografia dels set presos de Lledoners. Hi són els de Junts per Catalunya, els d’ERC i el líder social Jordi Cuixart. La fotografia és una imatge real de la bona entesa entre tots. Aquelles veus interessades que parlen de divisió entre ells, perquè uns fan vaga de fam i els altres no, són pura mala fe. Sense cap dubte, és una imatge d’esperança.

Tercera imatge d’esperança. La presentació que es va fer al Parlament de Catalunya del manifest de més de 500 diputats i exdiputats i presidents i expresidents de parlaments europeus i regionals en suport de la presidenta Carme Forcadell. El manifest demana la seva llibertat immediata i incondicional, i denuncia la persecució política a la qual està sotmesa. L’ acte va estar presidit pel president Roger Torrent i els expresidents Joan Rigol, Núria de Gispert i Ernest Benach. Una altra demostració d’unitat d’acció

Quarta imatge d’ esperança. La carta signada pels presos de Lledoners, la Dolors Bassa i la Carme Forcadell. És una carta de serenor i fermesa. Una carta d’unitat estratègica, una carta on ens diuen que, davant el Tribunal Suprem, no renunciaran, no capitularan i que no es rendiran. Com d’orgullosos no ens hem de sentir de tenir uns líders com aquests. Amb persones com aquestes no podem perdre l’esperança i encara menys la lluita per a aconseguir la independència. Bon any 2019 a tothom, amb l’esperança que sigui l’any de la llibertat dels presos i exiliats i de la plena llibertat nacional.