Pensions, natalitat i immigració

El nostre sistema contributiu de pensions funciona pel principi de repartiment: els actuals cotitzants financen les pensions dels que ja estan jubilats amb l'esperança que els cotitzants del futur costegin les seves. El risc de fallida del sistema està provocat per l'envelliment, que deteriora de forma ineludible la relació entre el nombre de cotitzants i pensionistes, en augmentar l'esperança de vida dels més grans i contraure's la taxa de natalitat dels més joves. A tot això s'afegeix l'atur –un nou problema per a la recaptació de les cotitzacions socials–, les jubilacions anticipades, que sobrecarreguen el sistema, i l'acumulació de deute públic, que redueix els marges per finançar el futur desequilibri de pensions.

Jo estic amb els que pensen que el debat sobre el sistema de pensions és un debat tan impertinent i perillós com necessari. El govern hauria de saber que quan la gent sent els «polítics» parlar de pensions està convençuda que és perquè volen retallar-les. Això fa que tan important sigui el repte de fer sostenible el sistema com el fet de saber obrir el debat, consensuar un full de ruta per arribar a solucions viables.

La reforma del sistema de pensions –que va més enllà que el propi sistema– hauria d'assentar-se en un conjunt d'apriorismes ordenadors: 1) El sistema està assegurat contra aquesta crisi. 2) L'evolució de la nostra demografia i de la nostra economia han de ser els indicadors monitoritzats generadors i ordenadors. 3) La reforma en cap cas pot afectar la ja tocada competitivitat de la nostra economia incapaç de crear llocs de treball. 4) El marc ha de ser el Pacte de Toledo, no iniciatives unilaterals. 5) Cal millorar molt el sistema de pensions privat que avui ofereix baixos índexs de rendibilitat. 6) Les solucions són augmentar la taxa de treball i d'activitat. 7) Part del problema serà que la taxa de dependència continuarà creixent. 8) Col·lateralment, però no per això menys important, caldrà atendre a la taxa de fecunditat i l'índex d'immigració, que poden formar part del problema i de la solució.

I la reforma haurà de tenir molt present que: a) cal una anàlisi econòmica rigorosa dels efectes, ja que obligaran a sacrificis que han de tenir recompensa; b) la solidaritat intergeneracional i l'equitat del sistema han de seguir estant garantides; c) els drets adquirits són difícils de tocar i, per tant, els canvis han de ser progressius; d) difícilment es poden canviar les regles del joc enmig de la partida; e) retardar les reformes limita la capacitat per trobar possibles solucions; f) si volem que les coses canviïn no podem fer les coses com fins ara; i g) afrontar els reptes dels sistemes és l'única manera d'assegurar la seva veritable sostenibilitat.

Les dades indiquen que s'espera que per cada deu persones en edat de treballar el 2049 hi haurà quasi nou persones potencialment inactives. Això vol dir una taxa de dependència del 89,6%, respecte al 47% actual (menors de 16 anys o majors de 64). La immigració suposa un 80% del creixement mitjà de la població en edat de treballar des de l'any 2000. Una mica més del 50% en el cas de la població activa i prop del 45% en el cas dels llocs de treball. Per tant, no podem mirar a un altre costat. I cal tenir present a l'hora de fer qualsevol política de futur que la sostenibilitat del sistema de pensions està en gran part en mans de la immigració legal que viu, treballa i paga els seus impostos a Catalunya i a l'Estat.

Una cosa sembla garantida avui: si no fem res, el sistema espanyol esdevindrà insostenible.